És mort el nacionalisme?

Wishful thinking, o, dit altrament, que més voldrien! El nacionalisme espanyol, com a mínim, és fora de tot dubte que gaudeix d´una salut immillorable: ser capaços, a Euskadi, d´unir-se el partit que encapçala el govern de l´estat, amb un PP que a Galícia els ha fet fora de la Xunta embolicat en una voràgine de guerres caïnites i corrupció política mai vista, i amb l´ajut, segur que no gratuït, del fantasmagòric partit de Rosa Díez, demostra, a part de no tenir manies, sí tenir un concepte d´unitat de destí en la seva universalitat uniformitzadora a prova de tot.

A Catalunya Rodríguez Zapatero va ser incapaç de forçar un pacte del PSOE amb CiU, que implicava una considerable transversalitat i centralitat política, i difícilment podrà evitar un front espanyolista a Euskadi, d´inimaginables conseqüències, no només al País Basc, sinó al Congrés dels Diputats espanyol.

Una cosa és no haver pogut formar govern a Euskadi, i una altra de ben diferent que el nacionalisme basc, en tots els seus matisos, hagi desaparegut del mapa. El PNV no només ha pujat, sinó que li ha tret un avantatge al PSOE basc que ningú li atorgava. Davalla EA (a algú li sona la paraula unitat nacionalista? a algú li costa encara veure per què UDC s´aferra com una pegellida a CDC, malgrat tots els desencontres i divergències ideològiques?), però puja Aralar. I l´esquerra abertzale pro-etarra continua existint, malgrat que no tengui representació al parlament basc, i no per falta de suport popular precisament. No deixa, doncs, d´haver-hi majoria nacionalista basca (com no deixa d´haver-n´hi a Catalunya, malgrat el pacte d´ERC amb els socialistes espanyols, i on CiU surt clarament reforçada de tot plegat, tant a nivell català com espanyol). Es pot no comptar amb l´entorn polític d´ETA a les institucions, però de cap manera es pot governar pretenent que no existeixen, ni es pot albirar un final d´ETA sense, com a mínim, dialogar amb ells, sigui a les fosques, sigui a la llum del dia.

A Galícia el BNG ha perdut un escó. Un escó. Constitueix això un daltabaix tan enorme? La majoria absoluta allà penjava precisament d´un escó (li sona a algú de per aquí això?), i ha bastat el que ha perdut el bloc (a algú li sona això també?) nacionalista amb el que han perdut els socialistes gallecs, per tornar a donar la majoria absulta al PP. Es poden treure lliçons a nivell balear del que ha passat a Galícia? És clar: bàsicament fer el cap viu, complir programes, i pensar amb la gent. Però en lloc d´haver d´anar nosaltres sempre a remolc dels altres, potser són els altres (els gallecs en aquest cas) els que haurien d´haver après la lliçó del primer Pacte de Govern balear. Jo els recomanaria, de moment, que pensin en el nostre 2007.