Quatre impertinències sobre Euskadi

Primera. Durant prácticament els trenta anys de democràcia, hem sentit al PP queixar-se de que la força més votada no sempre era la que finalment governava. Especialment virulent ha estat el seu tò al cas de Balears. Però ara, vists els resultats electorals d’Euskadi, sembla que el discurs ha canviat i els populars sí estan d’acord en que el PSE, amb el suport del PP, governi la comunitat basca tot i no ser la força més votada. Acceptarà el PP, per fí, la legitimitat democràtica dels pactes?

Segona. Durant tot aquest temps, la gran majoria del PP i el sector més centralista del PSOE s’han omplit la boca reclamant una reforma electoral que eviti que “les minories“ (nacionalistes) condicionin la política a través dels pactes parlamentaris. Especial virulència ha estat el tò emprat pel PP a Catalunya, Galícia i Balears. Però ara, de produïr-se l’acord PSE-PP per a investir a Patxi López com a lehendakari basc, el resultat final serà que els nacionalistes del PNB -a l’igual que passa amb CiU a Catalunya-, tot i comptar amb més vots i més escons, romandrà a l’oposició perquè les ara forces minoritàries (PSE i PP) formaràn govern tot i no ser la llista més votada. Deixarà Rajoy de demanar la reforma electoral?

Tercera. Durant els darrers cinc anys, el discurs del PP estatal i basc ha estat clarament virulent en relació a la postura adoptada pels socialistes sobre la situació d’Euskadi i, particularment, en matèria de terrorisme. Les escridassades al Congrés, la crispació i la manca d’enteniment entre uns i altres ha estat la tònica dominant d’un discurs clarament ofensiu cap aquells que recolzaven l’intent del Govern de cercar una sortida dialogada amb ETA i el seu entorn. No fa ni un mes, el propi líder del PSE hagué de comparèixer davant dels tribunals per una querella interposada per haver-se assegut a dialogar amb Batasuna, i els crids (i insults) emesos a algunes manifestacions i mítings contra Patxi López, contra el PSE i contra Zapatero semblen ara haver-se esvaït; resulta curiós sentir d’alguns líders populars i llegir en alguns mitjans elogis a la figura de López i parlar de l’augment electoral del PSE com a d’una victòria pròpia. Deixarà el PP d’emprar el terrorisme com a arma política?

I quarta. Durant la darrera legislatura, les “forces constitucionalistes” han denunciat als quatre vents que Ibarretxe i el PNB estaven polaritzant la política i la societat basques, distingint entre nacionalistes i no-nacionalistes i marginant aquesta segona meitat. Ara que PSE i PP sumen majoria d’escons –alguns denúncien que s’ha hagut d’esperar a il·legalitzar Batasuna per poder-ho aconseguir-, el propòsit de fer un govern “constitucionalista” fa que ens demanem si no és això fer exactament el mateix que el que ha estat fent Ibarretxe durant aquest temps: imposar la seva meitat i discriminar-ne l’altra. I tot i que, certament, la dicotomia política a Euskadi no és entre dreta i esquerra sino entre nacionalistes i constitucionalistes, la situació política i social basca fa pensar que, tal volta, es faci necessari un pacte transversal (PSE i PNB, o viceversa) que, per una banda, imposi moderació i consens, per altra banda, exclogui només als extrems de cada banda i no a senceres meitats, i, per últim i sobretot, eviti una segona polarització política, aquest cop de signe constitucionalista, de conseqüències imprevisibles pel que fa a la integració democràtica d’una societat cansada de conflictes i d’enfrontaments inútils i sagnants. S’imposarà el sentit comú o continuarem amb la història de sempre?