El canvi possible

No hi ha dubte que la renúncia de Pérez Rubalcaba i a convocatòria del Congrés extraordinari del PSOE va obrir expectatives entre molts de militants i simpatitzants, i també de votants més o manco decebuts. Va obrir expectatives de que aquest partit centenari fos capaç de presentar una nova política i un nou lideratge per un nou temps, que fins al moment el PSOE liderat per Rubalcaba no havia estat capaç de demostrar.

De totes formes és just reconèixer que Rubalcaba va pilotar la nau en el seu moment més difícil des de la transició, segurament amb el temps se li reconeixerà la difícil tasca que va assumir tant essent candidat el 2011, com després, com a secretari general després d’un Congrés complicat. Però més enllà del que havia succeït era clar que després del resultat de les eleccions al Parlament Europeu el Partit socialista no podia continuar com si no hagués succeït res.

Tampoc és cert que els socialistes no haguéssim fet autocrítica, el Congrés de 2012 i sobretot la conferència Política representen un reconeixement explícit dels errors comesos en la política econòmica dels darrers anys de Govern socialista, però també una reflexió més profunda sobre temes que en el marc de la crisi política i institucional que ha seguit a la crisi social i econòmica, temes front als quals la militància demanava un gir a l’esquerra, o un plantejament netament socialdemòcrata, conclusió que expressa que per molts militants el partit socialista havia sortit del que era el seu ideari.

Els documents sorgits del Congrés i de la Conferència Política, i d’altres fòrums de debat oberts aquests anys, com la mateixa Declaració de Granada, el compromís més ferm en pro del federalisme a Espanya que el partit socialista mai hagi aprovat, dibuixen una nova política i un nou partit, el procés seguit durant aquests dos anys ens duen a un nou temps, l’autocrítica permanent, l’aparició de nous moviments socials, i també de noves formacions polítiques, especialment a l’esquerra, dibuixen un mapa polític i social on el Partit Socialista no pot actuar amb els esquemes que en el passat foren exitosos.

A les Illes Balears ens atrevirem a donar la passa de les eleccions primàries per a nostra candidata a la Presidència del Govern autonòmic. Va ser un procés interessant que ens va demostrar que amb un partit activat som capaços d’arribar a segments molt amplis de la societat balear, el repte ara és aconseguir implicar-los en el debat permanent que té plantejat el nostre partit per elaborar un projecte per les Illes Balears, un debat que es farà a les assemblees obertes del partit socialista a tots els municipis.

L’elecció per votació directa del Secretari General del PSOE ha estat, finalment, la demostració de que les coses estan canviant dins el Partit socialista, i canviant en el sentit que deia abans: un nou partit i una nova política per un nou temps. Canviam l’instrument, que és el partit, per transformar la societat, per convertir-nos en l’actiu que hem estat i volem seguir essent en la lluita contra la desigualtat, el major repte del nostre temps, per recuperar drets socials i llibertat civils que estan essent eliminats amb l’excusa de la crisi. Canviam el partit socialista, canviam els vells esquemes per noves formes de funcionar, modernitzam les propostes, les adaptam als temps i a les exigències d’una societat més informada i més activa que mai, i tot plegat ho feim amb un objectiu, el que hem tengut sempre, el que va motivar la fundació d’aquest partit socialista, i que motiva la creació de tants de moviments socials avui en dia: la lluita contra la injustícia, la lluita pels drets de tothom per igual, la lluita per la llibertat, la lluita, en definitiva, per un món millor. Aquesta ha estat l’essència del socialisme des dels seus orígens, i ho continua essent en el segle XXI, en aquest sentit volem el canvi, el canvi possible, que comença per un mateix.

1 Comentario

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.