El GOB ​​lamenta que el destrozo de ses Fontanelles sea motivo de satisfacción para los dirigentes políticos

El GOB manifiesta que la imagen de la presentación ayer del Proyecto “Palma Spring” de Unibail Rodamco hace sentir vergüenza de ser ciudadanos de estas islas. La organización considera intolerable que se pueda permitir otro gran centro comercial que destroce la última zona húmeda de Palma, un área que debería ser parque natural.

Asi mismo el GOB aprovecha “la triste ocasión”, para hacer pública hoy una carta de científicos del IMEDEA:

Sobre Ses Fontanelles i el que no es mesura amb doblers

Fa pocs mesos hem sabut que s’ha concedit la llicència per construir un gran centre comercial a la zona de Ses Fontanelles. Sembla ser que tindrà un pressupost de 230 milions d’euros i s’espera que sigui un referent europeu del “shopping”. Es sobreentén que ens durà doblers i prosperitat. I és clar, en aquests temps de crisi que corren, tot el que soni a benefici econòmic (encara que sigui “una previsió de”) s’ha de defensar a tot preu. Qui no ho faci és un inconscient utòpic que ens posa en risc a tots. En aquest context, sembla apropiat donar un contrapunt i explicar els arguments pels quals alguns pensem que la 1zona de Ses Fontanelles s’hauria de defensar i protegir, i que cal pensar a llarg termini i no solament en el benefici d’uns pocs (normalment grans multinacionals estrangeres).

Ses Fontanelles, amb aproximadament unes 38 ha. és la major zona humida que queda (del que era el Prat de Sant Jordi) al municipi de Palma i la més gran del sud de Mallorca. Malgrat al llarg del segle passat va sofrir processos de transformació (salines) i degradació (abocador d’escombreries), manté encara un notable valor ecològic i paisatgístic, que ha estat reconegut per part de la Conselleria de Medi Ambient. En ella hi trobem nombroses espècies d’ocells i conté hàbitats naturals d’importància comunitària. La presència en la zona de Limonium barceloi, una espècie inclosa a la llista vermella nacional –per que només es troba en aquest indret de tot el món- li dóna a la zona un valor
extraordinari, juntament amb altres espècies com els tamarells (Tamarix spp.), els quals estàn protegits per la Comunitat de les Illes Balears mitjançant el Decret 75/2005. En total s’hi han
identificat prop de 250 espècies vegetals, la qual cosa la converteix en una zona força rica en diversitat vegetal. En quant a fauna, la zona és també rica en invertebrats, concretament en insectes (papallones –amb més de 30 espècies – odonats, coleòpters, etc.) que serveixen d’aliment a una també rica fauna d’ocells: s’hi han censat unes 75 espècies en total, un 40% de les quals nidifiquen a Mallorca i 29 són típicament de zones humides. Unes 40 d’aquestes espècies tenen alguna categoria de protecció i concretament 4 estan catalogades en llistes d’especial protecció per la legislació balear. D’aquestes cal destacar el rascó aquàtic, el qual nidifica a Ses Fontanelles. La destrucció d’aquest espai natural contribuiria, sens dubte, a minvar més encara les poblacions d’aquesta espècie a Mallorca.
És força evident que el manteniment d’aquesta diversitat és totalment incompatible amb el projecte d’urbanitzar la zona. Malgrat hi ha qui pensa que per a mantenir el valor ecològic de la zona serà suficient deixar una petita zona verda en un racó, plantant-hi Limonium com si d’una planta de jardí es tractés, això és molt lluny de la realitat. A part de les espècies que trobem a Ses Fontanelles, hi ha també les interaccions entre elles que cal considerar (aquestes formen part de la mateixa biodiversitat) i que no es donen en un hàbitat artificial com el que es pretén deixar. Les plantes no viuen aïllades de l’ambient que els envolta, en la gran majoria de casos depenen per a la seva persistència d’altres organismes (fongs del sòl, pol·linitzadors, dispersors de les llavors, etc.) i per tant, arraconar els Limonium en un lloc lliure d’aquestes ‘parelles’ és dur a la planta a l’extinció en un període de temps
relativament curt. Més enllà de la gran pèrdua ecològica que suposarà la urbanització de Ses Fontanelles, el que es perd també és la possibilitat de crear una zona verda que pugui ser visitada tant pels turistes que cerquen quelcom alternatiu a la fórmula de sol i platja com pels mateixos mallorquins.

Les recomanacions que van fer prop d’uns 40 científics en el marc d’un diagnòstic ambiental del sistema de la Platja de Palma (http://www.imedea.uib.es/proyecto/playadepalma/) han caigut en un sac foradat. Aquest estudi va ser finançat amb fons públics i va tenir com objectiu millorar la gestió ambiental no només de la zona de Ses Fontanelles si no de tota la Platja de Palma. Aquell projecte de convertir la zona en un referent internacional de sostenibilitat fa temps que ha quedat substituït pel de convertir-lo en un referent del “shopping”. Ara que la zona de Ses Fontanelles està condemnada, queda saber què es pensa fer per gestionar altres problemes ambientals dels quals es va alertar en el mateix informe com la degradació de les praderes de Posidonia degut a la contaminació marina o la futura pèrdua de platges degut a la pujada del nivell del mar.

Per acabar, voldríem fer una darrera reflexió. Les previsions econòmiques que duen fent els polítics aquests darrers anys han demostrat no ser molt acurades. Per tant, permeti’ns desconfiar del benefici real que tindrà aquest centre comercial sobre la societat mallorquina. Per altra banda, les previsions ambientals solen ser, desgraciadament, més acurades. En aquest cas, a més, són fàcils de fer: si es tapa de ciment la zona de Ses Fontanelles difícilment es podrà mantenir cap valor ambiental. De fet, es perd la oportunitat de crear un petit centre d’interpretació que repassi la història de Ses Fontanelles, la seva geomorfologia, hidrogeologia, tots els processos ecològics que hi ha operat i operen de la zona humida, etc. Qualsevol cultura civilitzada protegiria això com un relicte del que
va ser la història del lloc. Lamentablement, d’aquí no res sols ens quedarà el record del que podia haver estat una reserva natural com les que anem a visitar a altres bandes d’Europa quan fem turisme.

Anna Traveset, Gabriel Jordà i Núria Marbà
Investigadors de l’IMEDEA.

Traveset i Marbà són doctores en biologia, la primera treballa en ecologia terrestre i la segona en ecologia marina. Jordà és doctor en física, especialitzat en oceanografia.

COMPARTIR

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.