Manchester, el Daesh i l’agenda política

Que el vell fantasma del feixisme torni a recórrer Europa preocupa, però sobretot ens hauríem de demanar perquè. I el perquè té diverses causes, que tenen a veure amb les desigualtats socials creixents, les polítiques imposades per la troika de desmantellament del que queda de l’Estat del benestar i la manca de credibilitat de la política i els polítics -si més no, la política tradicional o convencional- en tant que eina útil per fer-hi front.

La por al que passarà demà i la incertesa no generen revolucions, i la precarització de la vida i del treball no sols no conviden la gent a mobilitzar-se, sinó que fins i tot fragmenten encara més la poca cohesió social que hi quedava. I en aquesta por s’hi suma una altra por, amb categoria de terror, que en els darrers anys protagonitza el terrorisme lligat al fonamentalisme islàmic. El darrer atemptat, el viscut la passada matinada a Manchester, a un concert amb milers d’adolescents on encara podem agrair que no hi hagués més morts.

Pors que alimenten els prejudicis i monstres com l’exaltació de les diferències entre grups humans, minant sense remei el concepte de ciutadania, i les poques solidaritats que ens hi quedaven. Pors que serveixen també per justificar polítiques que en nom de la seguretat, acaben per sacrificar les llibertats individuals i col·lectives, i Espanya i l’anomenada «llei mordassa» n’és un bon exemple, amb casos extrems de persecució de la llibertat d’expressió.

El jihadisme és encara més cruent als països àrabs, amb desenes i fins i tot centenars de víctimes diàries, encara que la seva presència als mitjans de comunicació sigui testimonial. Un jihadisme que enfonsa les seves arrels fins a la Guerra Freda i el fonamentalisme dels talibans alimentat amb diners, armes i tota la legitimitat de l’occident civilitzat. I que ara se’ns torna en contra, i al qual se respon justament amb allò que els terroristes cerquen, que és una resposta armada, proporcional o desproporcionada al mal causat, en definitiva: posar-nos a la seva altura. Pensau en l’11S i com la gestió posterior d’aquell atemptat històric ho va embrutar i embullar tot encara més amb el trio de les Açores i la seva croada.

Si de veres volem combatre la por i el terror, allò que hauríem de plantejar és construir una alternativa civilitzatòria europea i mundial humanista i digna, basada en els drets, la democràcia i les llibertats, i no en la seva retallada. Perquè al final, i sé que això no és políticament correcte: qui guanya, amb els atemptats? O no vos heu fixat que és el Daesh qui amb els seus atemptats, està marcant l’agenda política europea i l’ascens de la reacció i el feixisme arreu? Malauradament, és així: feixisme i jihadisme es retroalimenten. Supòs que qualque dia ho veurem, només esper que no sigui massa tard, perquè sinó acabarem també, com altres, governats per gent que institucionalitza l’odi. I aquí és quan els dolents s’hauran sortit del tot amb la seva.

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.