La Consellera Pilar Costa encara no ha dimitit

Recentment s’ha escrit un nou capítol, que no el darrer, de l’afer de la destitució de Lluís Segura com a director de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma. El jutge José Castro ha ordenat l’arxivament de la causa contra Jaume Matas per blanqueig de capitals en la compra del palauet del carrer de Sant Feliu. La que es coneix com la peça separada número 24 del cas Palma Arena ha estat desestimada per manca de proves, atès que ni el fiscal ni el jutge han pogut relacionar els doblers emprats en la compra de l’immoble amb cap activitat irregular del Govern.

Gairebé un mes després de la decisió del jutge, encara no hem escoltat cap rectificació de la injustícia comesa contra el lletrat Lluís Segura. Ni la consellera Pilar Costa ni la presidenta del Govern Francina Armengol ni cap dels diputats que aplaudiren la seva destitució han obert boca. Malgrat han quedat confirmats els arguments de l’aleshores director dels lletrats, ningú no ha demanat disculpes.

El desembre passat, l’Advocacia de la Comunitat va recomanar al Govern la no personació en el cas esmentat, atès que no hi havia proves suficients. Tanmateix, no es va fer cas de la recomanació. A més, es va interpretar com una renúncia a perseguir els casos de corrupció del Partit Popular el que era simplement una argumentació tècnica. La consellera Pilar Costa, emparada sota la capa protectora de la presidenta Armengol, va preferir cessar Lluís Segura abans de reconèixer que, molt probablement, hauria badat mentre el lletrat li explicava la situació i que, després, havia hagut de mentir per dissimular la badada. Ningú no es va creure les explicacions de la consellera a la seu del Parlament, qui va caure en flagrants contradiccions amb el que havia manifestat dies abans.

Els arguments de Segura per retirar-se de l’acusació contra Matas eren clars: no hi ha justificació per malbaratar recursos públics – econòmics i humans –; la primera obligació de l’Administració (tant dels càrrecs electes com del funcionariat) és fer un bon ús dels béns comuns. Però alguns polítics de l’esquerra van confondre el desig de lluitar contra la corrupció – cosa del tot lloable – amb la capacitat legal i els mitjans tècnics per fer-ho. Diputades com Laura Camargo o Fina Santiago van caure, ingènuament, en l’error de voler forçar un cos tècnic com és l’Advocacia a actuar políticament – possiblement més preocupades per com es podria vendre la notícia a l’opinió pública -. Van contravenir la sacrosanta separació de poders instaurada per Montesquieu que els mateixos diputats han reclamat, lògicament i amb tot el dret, quan els ha convingut.

La notícia ha passat de puntetes. Tanmateix, continua sent necessària una petició de disculpes per l’errada comesa. La professionalitat d’un funcionari seriós, compromès i responsable, bé es mereix el gest valent que, fins a dia d’avui, no se li ha vist, ni a la Presidenta, ni a la Consellera, ni a cap dels parlamentaris que donen suport al Govern. Per això dic que aquest afer encara no ha arribat al seu final. Ho farà el dia que la senyora Pilar Costa presenti la renúncia a un càrrec que ha demostrat no ser digne d’ocupar.

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.