Lloguer turístic: regular per garantir la sostenibilitat i la prosperitat

El projecte de llei de regulació del lloguer turístic va iniciar ahir la seva recta final en la tramitació parlamentària, amb el rebuig a les esmenes a la totalitat del PP, PI i Ciudadanos. Els motius de cada partit de l’oposició són diferents per manifestar el seu desacord amb una de les normatives més cabdals a la nostra terra i a la vegada més complexes que s’han debatut els darrers anys tant a nivell social, com polític.

En el cas del Partit Popular, no han acabat de pair, després de perdre el poder, l’abandó de la Federació Hotelera. Es varen conformar en el seu moment amb ser el braç armat dels hotelers, amb l’«oblit» d’incloure a la Llei del Turisme del Sr. Delgado el lloguer turístic, quan aquest ja començava a ser un dels fenòmens de major dinamisme i impacte en el sector i en el conjunt de l’economia i la societat. Mirar cap a un altre costat amb el lloguer ja no és opció, i el PP bé faria en reconèixer els seus propis errors i en contribuir almenys a què el govern de l’Estat ajudàs a modificar la Llei d’arrendaments urbans (LAU), per no permetre els lloguers d’habitatges de menys de 30 dies i així poder exercir un control més gran sobre el mercat negre.

I el PI, que aspira a ocupar l’espai polític del PP, també vol emular el «germà gran» substituint la totpoderosa Federació Hotelera per la nova patronal del lloguer turístic, amb un discurs tan convenient com contradictori: saben que no es pot llogar tot, que no es pot llogar qualsevol cosa, ni tan sols tot el que ja es lloga, però mantenen un discurs pretesament liberalitzador que xoca amb la postura que mantenen, per exemple, a l’hora de defensar el comerç de proximitat. Liberalitzadors per unes coses, intervencionistes per unes altres.

I per liberalitzadors, «salvo alguna cosa», els de Ciudadanos, que s’han quedat amb allò de què tu si tens uns propietat pots fer el que vulguis amb ella, cosa que no és així ni a una simple comunitat de veïns.

Regular vol dir posar límits i condicions fonamentats en el sentit comú als desgavells del mercat, i això és el que es pretén amb la Llei del lloguer turístic: encarar la realitat regulant un nou negoci que és ben sucós i que pot servir per avançar cap a una prosperitat compartida… o no. No tot val en lloguer turístic, com no tot val tampoc en el món hoteler, ni amb cap activitat econòmica, ni a la societat en general. D’això es tracta: de fer lleis amb vocació de servei cap a la majoria de la societat, i no sols a favor de grups amb interessos molt determinats, siguin nous o vells.

No ens podem permetre que noves tendències com el lloguer turístic generin nous desequilibris insostenibles, tant socials com mediambientals, amb atenció especial a les creixents dificultats per accedir a un habitatge per mor de la pujada de preus associada al lloguer turístic. La paraula clau en aquest context no és creixement, sinó equilibri, un concepte del qual les nostres Illes han estat històricament molt mancades. Comença a ser hora de posar-hi remei.

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.