Règim d’igualtat de les illes Balears

Aquesta seria la primera esmena que m’agradaria fer al document «Cap a un nou Règim Especial de les Illes Balears» presentat el passat dilluns per part de la multitud d’entitats que conformen la Plataforma per a la Millora del Finançament de les Illes Balears, institucions a tots els nivells i grups polítics: el reconeixement de la condició insular no és un capritx de la gent d’aquestes Illes, sinó una garantia per a la igualtat entre ciutadans d’un mateix Estat. Parlam, doncs, d’un «Règim d’Igualtat» per a les Illes Balears, que de no ser acceptat pel Govern d’Espanya ni les Corts Generals, només constatarà que la Constitució era una gran mentida.

Allò que planteja el document és tan de sentit comú, tan de mínims i tan de justícia, que em costa pair què volen dir PP i Ciudadanos quan comencen amb la cançó de què «és una proposta que s’ha d’estudiar», «s’ha de fer un previsió pressupostària» i no sé quantes frases típiques més d’aquelles dels polítics que no parlen clar perquè no es volen comprometre.

Al bloc dels «dubtososs», que són els mateixos que governen o fan de crossa als qui governen Espanya, voldria dir-los dues coses. Primer, que amb la dignitat no hi ha res que estudiar. Que els ciutadanes i ciutadans d’aquesta terra, ja patim prou amb haver de viure a un arxipèlag amb els desavantatges que això comporta quan proporcionalment som la terra que més aporta a les arques de l’Estat i menys rep, i per això no hem de negociar la nostra dignitat, sinó exigir-la. Tan fàcil com que no volen seguir essent ciutadans i ciutadanes de quarta categoria.

Segona, …previsió pressupostària? El frau fiscal facilitat als amiguetes gràcies a l’Amnistia Fiscal decretada per Montoro i considerada anticonstitucional fa només uns dies, estava pressupostat? Estaven pressupostats els més de 60.000 milions -de moment- que aquesta setmana s’ha certificat que pagarem de per vida gràcies a un rescat bancari a fons perdut, estava pressupostat? I els 1.400 milions d’euros d’indemnització a Florentino Pérez, pel Castor, estaven pressupostats? I els 8.000 milions d’euros de rescat de les autopistes radials de Madrid? …I així un llarg etcètera, d’exemples només dels darrers temps, sense haver d’anar massa enfora.

Així que companys i companyes: si amb el Règim Especial -i amb altres coses, com el finançament, les inversions de l’Estat a les Illes i altres tants greuges neocolonials- no feim pinya i prioritzam la dignitat d’aquestes Illes i els seus habitants, TOTS els grups polítics, per damunt dels propis partits, no anem enlloc. Si no alcem la veu totes a una, a Nuevos Ministerios no ens prendran seriosament, governi qui governi.

Perquè la igualtat, com la dignitat, ni es concedeix ni es negocia: es lluita a mort. I aquesta ha de ser l’actitud. Un darrer apunt: l’altre dia Montoro ja va avisar que les grans fortunes del règim no passassin gens de pena: que la declaració d’inconstitucionalitat de l’Amnistia Fiscal als amiguetes no tindria cap efecte pràctic. Mentre, resulta que no tenim ni nou Règim Especial, ni les inversions «estatutàries» acordades al seu dia, i recollides al nostre Estatut d’Autonomia, d’obligat compliment per a l’Estat en tant que aquest té rang del Llei Orgànica. I malgrat l’Estat se passa l’Estatut (i per tant la Constitució) per allà on vol, algú ha vist cap amenaça d’inhabilitació al Ministre d’Hisenda? Idò amb més motiu: facem pinya.

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.