Sa meva opinió en llengua vernacla

Aquesta setmana vull escriure sa meva opinió amb sa llengua mallorquina, si així tal com sona, en mallorquí, sa llengua derivada des llemosí que se xerrava e Balears segons uns quants autors tant aquí com a Catalunya abans que aquesta regió se denomina d’aquesta: Catalunya.

L’any 1595, en Juan Binimelis va escriure, possiblement, sa primera gramàtica de sa nostra parla, en 1651 va fer lo propi Juan Fiol i d’aquesta forma successivament varen esser escriguent-se moltes altres, mentres en lo que fora, més tard Catalunya, no se va redactar cap gramàtica almanco coneguda.

Antonio Forteza i Cortès, en 1881 va escriure sa seva GRAMÀTICA DE SA LLENGUA MALLORQUINA, de sa qual se va valer, presumptament, en 1918, Pompeu Fabra per oficializar, amb sa seva, es català com a llengua, si això es cert, des des segle XVI, amb dades conegudes, sa nostra modalitat llatina de sa nostra parla, és absolutament anterior com a idioma an es català.

Jo desitj reivindicar aquest fet i que s’aporti documentació des català en sa qual se demostri s’existència de qualque gramàtica anterior a sa de Fabra. Igualment, Antoni Maria Alcover, qui va escriure i no va poder acabar es Diccionari Català Valencià Balear, dóna nom a les tres formes de parla com a idioma, ja que si és es mateix ¿perquè raó sa necessitat de s’existència d’aquest diccionari?.

No descuidem que Alcover va esser president de s’Institut d’Estudis Catalans però va durar poc en es càrrec per disputes sobre sa nostra llengua mallorquina.

Tota aquesta introducció, pes meu article d’opinió, ve donada perquè sa mateixa, que ademés serà molt curta, fa referència a s’imposició des català sense modalitat de ses illes:

Benvolguts baleàrics, crec que som uns covards i que hem de reaccionar en contra de sa voluntat política que intenta, basant-se a sa nostra llengua balear, fer-mos súbdits d’un país que no és es nostro i d’una llengua que tampoc ho és. Ses llengües les fan es pobles i ses gramàtiques, avui almanco, ses ideologies.

Siguem es qui som. no lo que volen que siguem. Siguem mallorquins, menorquins i pitiusos, mai catalans. És sa meva opinió en llengua vernacla.

Supos que aquesta opinió a molts no agradarà, a jo tampoc m’agraden unes altres i convisc amb elles, no les injurií, les respect i intentaré se baratin encara que hi ha coses que són impossibles, tant com jo barati sa defensa de sa modalitat de sa meva llengua i es seu nom.

(A se me descuidava, Ramón Llull en 1276 va escriure, segons ets historiadors, sa seva obra BLANQUERNA en mallorquí, per deixar-ne constància).

Fins a divendres que ve si Deu vol i es polítics me deixen.

COMPARTIR

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.