Mallorca lliure!

Dijous passat es presentà a Manacor la plataforma “Mallorca Lliure!”. Es tracta d’una iniciativa liderada per un grup de joves sense lligam amb cap formació política, que proposen repensar quina és la Mallorca que volem i reivindicar una illa justa i digna, que gestioni tots els seus recursos i pugui fer front a tots els reptes de futur sense necessitat de cap tutela.

L’acte va comptar amb una taula rodona a tres, d’allò més original, amb dos ex-batles, Antoni Pastor I Miquel Oliver, debatent sobre el futur de l’illa. La tercera en discòrdia va ser Maribel Servera qui, amb les seves intervencions amb aire de glosa, cantà les quaranta als dos polítics, reclamant-los, davant l’auditori que omplia la sala malgrat la calor inhumana, rigor, parlar clar I coratge a l’hora de defensar la ciutadania.

Un estat, amb tota la seva estructura administrativa i de poder, només es justifica si aquest és capaç de protegir i donar resposta a les necessitats de la seva ciutadania. Altrament, no té cap legitimitat.

És el cas d’Espanya, que tracta de manera arbitràriament desigual als espanyols, depenent que aquests siguin d’un indret o un altre. Per posar un exemple, basta veure les diferències indecents entre allò que cobra una persona pensionista a Extremadura i a les Balears.

Com digué Toni Pastor, avui ningú no pot negar que el model de l’Estat d les Autonomies està exhaurit, ha arribat als seus límits i no serveix per resoldre els problemes d’Espanya, i a les Balears encara molt menys. Continuant amb l’argument, Miquel Oliver defensà que, més que anar a exigir de Madrid un millor finançament, ha arribat l’hora d’explorar altres vies. O, com afirmà Carme Gomila, presentadora de l’acte, “Cal deixar de demanar un finançament just i començar a reclamar un finançament propi”.

A les Illes hem vist néixer diverses plataformes ciutadanes, des de la propulsada pel Cercle d’Economia per reivindicar l’autogestió de l’aeroport fins a la dels Regidors pel Dret a Decidir. Totes aquestes iniciatives tenen en comú la percepció que els partits polítics són eines imperfectes per resoldre els problemes.

Una queixa que s’escolta sovint és que els partits amb representació al Congrés dels Diputats no serveixen als interessos dels balears. Com a mostra, les inacceptables declaracions de Mae de la Concha a IB3 (“Les persones que estem al Congrés no representem la nostra comunitat autònoma, som representants estatals”), tot un insulta a les persones que la varen votar. Una altra reclamació és que els partits d’obediència no estatal han de ser capaços de superar les seves diferències a l’hora d’unificar esforços per tal de posar, al menys, un diputat mallorquí a Madrid.

Front un estat que ens menysté, que ens roba tot el que pot, que ens tracta com a ciutadans de tercera categoria, que se’n riu de la nostra llengua catalana i de les nostres institucions, volem una Mallorca lliure, republicana, feminista i amant del nostre territori. Quin mallorquí o mallorquina pot dir-li no a una reivindicació tan justa com assenyada?

COMPARTIR

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.