Catalunya: i les Illes, i Múrcia, i la corrupció, i els pensionistes, i…

No li llevaré importància al tema perquè com ja he manifestat reiteradament: la manera en què el govern d’Espanya i el desplegament dels poders de l’Estat a l’hora d’abordar la qüestió catalana està posant en perill la democràcia i els drets fonamentals de totes i de tots.

Però sí crec necessari dir que en aquests de propaganda político-mediàtica, debats (reals) inexistents i diàleg negat, hi ha beneficiaris directes de què l’únic tema públic sigui Catalunya. El més gran beneficiari d’això és, com ja va passar a altres temps amb altres temes d’interès «supra-autonòmic», el PP i les seves polítiques, per no dir el PP i la seva corrupció, que segons ha assenyalat la Fiscalia Anticorrupció aquesta mateixa setmana en relació al cas Gürtel ja no és un tema de «persones» sinó de «sigles», i de dues en concret: les del Partido Popular, beneficiari directe del saqueig de les arques públiques.

I en aquesta concentració de missatges entorn a Catalunya, i de missatges que no qüestionen ni la deriva autoritària del PP, ni la presa dels carrers per part del feixisme, ni la vulneració de drets fonamentals, també té víctimes. Víctimes del silenciament i la invisibilització.

La lluita social a Múrcia, amb mobilitzacions de milers de persones durament reprimides per la policia en la seva legítima protesta contra un projecte d’AVE que apart de milionari i innecessari, no justifica xapar una comunitat humana per la meitat. O les agressions violentes feixistes aquesta setmana a València, en la celebració de la seva diada, amb la connivència de la policia i de la Delegació del govern, perquè determinades polítiques, mitjans i actuacions han donat ales al pitjor que hi ha en aquesta societat. O les mobilitzacions dels i les pensionistes, perquè el PP ha posat en perill el sistema de pensions, unes pensions que en el nostre cas són les més baixes de tot l’Estat.

I allò que més ens hauria de preocupar en el nostre cas, més que enlluernar-nos en processos polítics d’altres comunitats com Catalunya, és fer visible allò que sempre ha estat silenciat i aquests dies més que mai, i és el tracte profundament injust de l’Estat cap a les nostres Illes, que ens condemna a ser ciutadans i ciutadanes de quarta categoria d’Espanya per molta rojigualda amb la alguns s’emboliquin aquests dies.

Els pressuposts de l’Estat han quedat en stand-by perquè el PP ha perdut suports, però imagin que si s’haguessin aprovat com era previst al Consell de Ministres, haguéssim tornat quedar darrers o penúltims en inversió per habitant. Pel que fa a la revisió del sistema de finançament ja se’ns ha avisat que alerta (!) que no quedem pitjor del que ja estam, si és que es pot estar pitjor: a l’hora d’aportar més que ningú i a l’hora de rebre, els darrers, posant en risc el manteniment dels serveis públics essencials com l’educació o la salut. I si parlam del Règim Especial (REB), ja veurem com acaba la cosa, però fa 3 anys que el govern central incompleix la seva obligació estatutària, i aquí no hi ha Constitucional que intervengui, malgrat el menysteniment cap a la nostra condició insular que això representa.

I per cert, allò que aquests dies també es vol amagar és el cost de l’operació del govern d’Espanya contra Catalunya. Tenim algunes dades del que ha costat el dispositiu policial (més de 30 milions d’euros), i altres perles. Potser el que hauríem de fer des les Illes, perquè a Nuevos Ministerios ens tenguin en compte, és modificar l’Estatut d’Autonomia per ser una multinacional i deixar de ser una Comunitat autònoma. Potser així el PP correria a resoldre els nostres problemes històrics i el deute polític i econòmic que l’Estat té amb la gent d’aquesta terra, amb un decret-llei urgent i a mida com el que va perpetrar divendres passat el Consell de Ministres per tal d’afavorir el trasllat de grans empreses de Barcelona a Madrid.

COMPARTIR

1 Comentario

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.