A mig fer…

En el recent debat de política general la Presidenta del Govern va defensar que el seu executiu havia complit amb el compromís del lloguer turístic ja que havien fet una llei sobre la qüestió. Aquest és un de tants exemples de com les coses es poden veure des de molts de punts de vista. Per què el compromís dels membres del pacte era regular la matèria d’una altra manera o a través de la regulació trobar una solució? Per què quan el pacte es va comprometre a fer una regulació es pensava més en possibilitar el lloguer amb una sèrie de requisits o en augmentar les sancions i el control?

És innegable que han fet una norma legal amb una regulació diferent, ara bé, ha aportat alguna sol•lució efectiva per a la seva realització? un pic aprovada la llei es pot fer lloguer turístic complint els corresponents requisits? La resposta és negativa. El que han fet és una moratòria, és a dir, el que abans estava permès, estades turístiques a habitatges unifamiliars, transitòriament almanco, ja no hi està. El que abans estava prohibit, en plurifamiliars, hi continua prohibit. Ara es tracta que els Consells facin una zonificació i després ja veurem com queda el pastís… L’únic que s’ha fet per ara és incrementar les quanties de les multes i els subjectes infractors.

És molt coneguda aquella fórmula que estableix que la millor manera de no resoldre un problema és crear una comissió. La idea és que davant un problema complex es crea una comissió per fer veure que se n’estan ocupant quan al final només és una manera de passar el temps i entretenir el personal. En gran part la llei de lloguer turístic és una mica això.

Certament el Pi trobava que per als futurs habitatges que es volguessin dedicar a lloguer turístic s’havia de fer una zonificació. Ho trobàvem i ho trobam el que passa és que ho plantejaven de forma molt diferent: a) Ens referíem, sobretot, a plurifamiliars que és on pot haver problemes de convivència i alguna afecció al dret a l’habitatge; b) Volíem i volem que ho facin els ajuntaments i no els consells per agilitat i coneixement; c) Juntament amb la zonificació per nous, defensavem que la regulació legal havia de fer aflorar des del primer moment el lloguer existent que complís els paràmetres de qualitat. Com trobàvem que la llei no havia de mesclar les bosses de places hoteleres i d’estades turístiques a habitatges.

Per tant, el pacte governant ha fet una llei. Ben cert. Ara bé aquesta llei és clarament insatisfactòria i, sobretot, de cara a poder fer lloguer turístic no té cap efecte pràctic immediat. Feia falta un canvi legal perquè el que va deixar el PP era infumable… ara bé, no aquest canvi que no resol res i tot ho remet a un futur incert.

El lloguer turístic és una realitat innegable. Com tota activitat econòmica pot tenir algun inconvenient però socialitza els beneficis del turisme i dinamitza l’oferta complementària. Resulta sorprenent com els mateixos que fa anys hi veien avantatges ara ho troben una plaga a erradicar. Perquè en el fons la regulació que han parit no és més que un reflex perfecte del seu canvi d’actitud. I d’aquí l’escepticisme de molts sobre que al final de tot això que està a mig fer s’hi pugui desprendre alguna solució ponderada i raonable a aquesta nova oferta turística que existeix arreu del món.

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.