jueves. 28.03.2024

Els papers del paradís

Aquesta setmana s’han fet públics els #ParadisePapers, «els papers del paradís», un llistat de grans fortunes i empreses que amb subterfugis legals (o no), però en tot cas amb una actitud clarament reprovable, han estat invertint durant anys milers de milions d’euros i dòlars en paradisos fiscals mitjançant complexes operacions i entramats d’enginyeria financera.

Si els papers de Panamà ja havien posat de manifest que alguns dels «nostres» mallorquins il·lustres de la llista Forbes dels més rics del món ja eren assidus a la pràctica evasiva, com els Escarrer, els Paradise Papers tornen treure noms dels clans locals, com el del grup Barceló, tan avesats uns i altres a perdonar-nos la vida dia sí i dia també, i a recordar-nos que gairebé ens fan un favor invertint a reformes d’hotels a les Illes.

Altres noms que han aparegut als Paradise Papers, com el dels germans del grup musical Mecano, ens fan fer memòria pel que fa al paper de determinats bufets d’advocats illencs de famílies «de rancio abolengo» en aquesta mena d’operacions, els còmplices necessaris de tanta operació extractiva. Recordau l’anomenada «operación Relámpago», fa uns anys, o de bell nou els papers de Panamà, que el 2016 feien esment als despatxos Feliu i Cuart, a Palma?

El sindicat de tècnics d’Hisenda (GESTHA) calcula que són uns 140.000 milions d’euros (aproximadament el 12% del PIB espanyol, i gairebé 6 vegades el PIB de les Illes) allò que les grans fortunes tenen dipositat a paradisos fiscals com Bahamas, Panamà o les Illes Caiman. Però sobretot, exigeixen al Ministeri d’Hisenda que enlloc de destinar el 80% dels recursos públics de l’Agència Tributària a investigar a treballadors/res i autònoms, actuï d’ofici contra els grans defraudadors defraudadors com aquests, perquè tenir diners no hauria de ser sinònim d’impunitat.

Pagar imposts en funció dels beneficis que tens, i complir així amb una part de les teves responsabilitats com a ciutadans i ciutadanes també tenim és part de la raó de ser d’un «Estat de dret», unes lleis i una Constitució que alguns només defensen quan els hi convé políticament, perquè la seva vertadera pàtria i la dels seus amics i aliats és a algun paradís perdut.

I mentre vostè s’indigna, el Ministre Montoro, l’artífex de l’Amnistia fiscal perquè aquests grans patriotes «es posassin al dia», presumia fa només uns dies a Brussel·les de què Espanya mai no havia gastat tan poc en educació i sanitat, gràcies a la seva regla de despesa i les restriccions a les Comunitats autònomes, que gestionen aquestes carteres. I ahir mateix intervenia l’Ajuntament de Madrid comandat per Manuela Carmena, que com altres Ajuntaments progressistes té els comptes sanejats, però vol fer polítiques diferents, al servei d’uns altres interessos.

Per si a algú no li havia quedat clar: mentre ens entretenen amb Catalunya, i amb patriotisme espanyol de bandereta, els qui comanden de veres i els polítics que els serveixen amb tanta eficiència viuen al paradís, i vostè i jo a l’infern. Això també és política, i està passant.

Els papers del paradís