Rebaixes comercials

Durant anys va funcionar un sistema que consistia en l’establiment jurídicament vinculant de dos períodes en que els comerços podien fer rebaixes. Aquests períodes servien als clients per poder adquirir productes a preus més baixos i als comerços com un moment d’augment de les vendes. Econòmicament eren períodes que estimulaven el consum i que possibilitaven donar sortida a stocks, és a dir, a les existències de mercaderies que no havien estat venudes. Molts tenim a la memòria aquelles imatges exagerades de persones fent coa i sortint corrensos en obrir la botiga el dia que començaven les rebaixes…

Idò bé ara farà un parell mallorquí d’anys el Govern de l’estat va considerar que s’havien de liberalitzar les rebaixes, és a dir, que cada comerciant havia de fer les rebaixes quan volgués. Aquesta idea a la realitat ha esdevingut un fracàs absolut perquè enlloc de provocar millors preus i més vendes el que ha provocat és la fi de les rebaixes i, per tant, de tots els seus atractius. Per què? Perquè les rebaixes s’han diluït. El consumidor de forma general no sap quan hi ha rebaixes, perquè no n’hi ha de forma general. El comerciant, excepte alguns grans, no té capacitat per fer promoció i publicitat de l’inici i duració de les  rebaixes. Per tant, no s’ha liberalitzat un mecanisme comercial, el que ha passat és que s’està exterminant un mecanisme comercial.

No es tracta d’exercir des dels poders públics un intervencionisme absurd. Es tracta de mantenir aquelles pràctiques comercials que s’inscriuen dins una certa tradició i que tenen efectes positius constatats. Es tracta de no ser dogmàtics i, en conseqüència, si un determinant mecanisme funciona satisfactòriament i dinamitza l’economia i a més resulta atractiu pel comprador… s’ha de foragitar en nom d’una liberalització teòrica. No xerram d’hipòtesis, xerram de coses que ja hem comprovat. Aquests anys demostren que no hem guanyat dinamisme comercial gràcies a la mesura, més bé el contrari. Si rectificar és de savis, aleshores, potser que la iniciativa del Pi de recuperar els dos períodes de rebaixes pugui sortir endavant, o com a mínim serveixi per reforçar un debat públic sobre el necessari replantejament.

Finalment, no puc deixar de cridar l’atenció sobre la perversió d’una recentralització que alguns neguen. Les Balears tenen la competència exclusiva sobre comerç interior d’acord amb una llei orgànica denominada Estatut d’Autonomia. Tenint aquesta competència exclusiva és evident que  hauríem de tenir la potestat per decidir si hi ha o no hi ha períodes de rebaixes. Resulta però, que l’estat, com passa amb tants de fronts, s’apropia del que no l’hauria de correspondre i impedeix que cada autonomia lliurament decideixi sobre allò que hem acordat que li corresponia. Un exemple més de l’abús de poder d’un poder central que no sap entendre i respectar la diversitat…

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.