FLA, xantatge i farmacèutiques

El deute públic, del qual és l’administració central (és a dir, els Ministeris) i no les Comunitats Autònomes ni els Ajuntaments la màxima responsable, ha passat en els darrers anys de les mans dels bancs (que cobraven interessos draconians a l’erari públic a pesar de rebre els diners del Banc Central Europeu a l’1% d’interès) a mans de l’Estat, mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmica, més conegut com FLA.

Qui ens havia de dir que al final, estar en mans dels bancs podria tenir avantatges en relació a dependre del Govern de l’Estat i concretament d’un Ministeri d’Hisenda comandat pel Sr. Cristóbal Montoro. I és que almenys amb els bancs, s’hi podia negociar!

El que no sabíem és que l’Estat imposaria a les Comunitats com la nostra, a través del FLA, condicions que en la pràctica anul·len en bona mesura la nostra capacitat de decidir sobre les pròpies competències i polítiques, la nostra sobirania. Tot, per poder sobreviure, perquè dir no al FLA equival, per exemple, a que des de Nuevos Ministerios et tallin l’aixeta de la liquiditat, i quedis tan engrunat com per no poder pagar les nòmines dels funcionaris. Som «lliures» de fer les polítiques que la Constitució i el nostre Estatut diuen que podem fer, «salvo alguna cosa», que diria M. Rajoy.

I aquests límits del que podem fer i no podem fer, i del xantatge que en la pràctica ha acabat per representar el FLA l’ha posat en evidència aquests dies el conveni que l’Estat obliga a les CCAA a signar amb la patronal de les multinacionals farmacèutiques a canvi d’obtenir liquiditat. La traducció dels termes d’aquest «conveni» (perquè en la pràctica és una imposició) implica que el sistema sanitari públic de Comunitats com les Illes Balears ha de consumir uns mínims de medicaments no-genèrics de determinades marques.

Sí, una vergonya. Alta política al servei dels poderosos, que fan que despeses com la farmacèutica a l’àmbit hospitalari hagin crescut un 23% no per necessitat, sinó per aquesta obligació, mentre a la nostra Comunitat li costa Déu i ajuda poder cobrir les necessitats bàsiques del sistema, entre altres les de personal, mentre els màxims responsables d’aquest atemptat ens embarquen en polèmiques lingüístiques que no ho haurien de ser.

Aquest és el problema de fons d’un Estat que té difícil remei i que amb xantatges com el del FLA i les multinacionals farmacèutiques demostra a qui serveix i per a qui treballa. Mentre, Montoro seguirà maquillant els comptes davant Brusel·les a costa d’esforços com els de la nostra Comunitat o els dels nostres Ajuntaments, que acumulen en aquests moments 400 milions d’euros en un superàvit que no poden gastar en cobrir serveis bàsics i necessaris com els serveis socials o les escoletes infantils.

No és l’economia, estúpids! …És el capitalisme dels amos de la corrupció en estat pur i els seus amics. O si voleu, vos ho dic d’una altra manera: si les comunitats i els Ajuntaments fóssim bancs, tot serien facilitats.

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.