El Mallorca ja és a segona, ara a per la d’ honor

Ja està el Reial Club Esportiu Mallorca, S.A.D. a Segona Divisió. Els seus seguidors han passat una mala temporada al militar els seus colors en una categoria que per història, afició, pertinença i prestigi no agradava a molts. No sóc del tot aficionat al futbol i menys encara al professional, espectacle a no dubtar gran i negoci enorme per a alguns. M’agrada que els que senten els colors del Mallorca i els que no, puguin veure a Son Moix equips i figures importants d’aquest esport que mou masses, a mi poques vegades em veuran a les grades, només en alguna ocasió i per imperatiu legal, com sol dir-se. El futbol actual per la seva estructura no ho sento i no m’agrada, he intentat sentir passió pels colors d’algun equip i m’han decebut de tots, no donaré la volta a l’esport, ni jo ni ningú, evidentment, però els colors d’un equip han de ser genuïns perquè com a tal jo visqui la passió. Només perdré el meu tarannà amb l’espectacle futbolístic i de fet ho faig, quan en els partits de futbol s’enfronten dues seleccions nacionals, és a dir quan tots els jugadors són del mateix estat o país i defensan la seva terra, pels llocs més important del món. Per a mi anar al futbol negoci, en on la propietat de l’equip no és social i els seus aficionats no són socis, només abonats, no enalteix els meus sentiments de mallorquinitat, tot i això m’alegra que un equip de propietat americana amb un accionariat estranger i amb escassos accionista de la nostra terra porti el nom de Mallorca, si és possible, per tot el món.´

Si no és així, visca els modests equips locals, els de juvenils, infantils i alevins d’un col•legi, barri o poble, els altres amb composició mercantil no m’agraden, sempre he opinat i seguiré fer-ho que els equips representatius d’una comunitat, ciutat o poble, tots els seus jugadors haurien de ser nadius del lloc. Després, potser, com a enfrontament esportiu i rivalitat local estigui a primera fila. Em diran rar o altres perles, però és la meva opinió i lliurement la exprés.

Visca un Mallorca mallorquí, amb jugadors d’aquí, amb president d’aquí, propietat i socis d’aquí amb abonats de tot el món. Repeteixo és el meu pobre i potser mal parida opinió.
Sóc Espanyol, Balear, Mallorquí l’esport local no mercantil el suport totalment, l’individual encara més, el col•lectiu de pur i dur negoci, és per a altres.

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.