jueves. 28.03.2024

De traïcions i prospeccions

El vet plantejat pel govern de Mariano Rajoy al projecte de llei per declarar la Mediterrània lliure de prospeccions d’hidrocarburs va ser ahir acceptat gràcies a la genuflexió dels diputats del PP i de Ciudadanos a la Mesa del Congrés dels Diputats. Visca la separació de poders! I sobretot: visca el respecte a territoris! I la lluita contra el canvi climàtic!

Rebutjar que ni tan sols no es pugui debatre a les Corts una Llei signada per TOTS els grups polítics de l’arc parlamentari balear és una manca de respecte que un Estat pretesament democràtic i pretesament plurinacional no s’hauria de permetre, però ho han fet. És, en la meva opinió, alta traïció.

El bloqueig de la Mesa del Congrés dels Diputats posa en evidència el fracàs de la democràcia, i el triomf de les oligarquies de les grans empreses energètiques, aquelles interessades a explotar els nostres fons marins independent dels costos ambientals, a la fauna marina, a la nostra economia -que no es podria permetre el més mínim accident d’una plataforma petrolífera-, i a les més de 200.000 persones d’arreu de les Illes que en el seu moment es manifestaren contra l’amenaça de les prospeccions petrolíferes.

La decisió s’ha presa a mitges, entre els polítics de Nuevos Ministerios i els multimilionaris directius d’empreses sense escrúpols que com la banca, sempre guanyen. I sinó, que li demanin a Florentino Pérez i els 1.400 milions de Castor que ja ha cobrat i tots pagam a pesar que va ser ell qui pel seu compte i risc es va embarcar en aquella empresa sense pensar que podia posar en perill fins i tot la vida de les persones, fins que els primers terratrèmols varen fer reaccionar la societat i els governants. Els d’Albert Rivera, els «regeneradors» de la política espanyola, també degueren rebre les telefonades oportunes per ajudar-los a decidir el sentit del seu vot. O del seu vet, com volgueu.

No hi ha excusa que valgui per no protegir la Mediterrània. De fet, s’entén poc (o gens) que per un altre costat, el govern d’Espanya segueixi tramitant la proposta de creació d’una ZEPIM, una zona d’especial protecció a la mateixa àrea, per tal de preservar el corredor de cetacis entre les costes de la península i les Illes Balears: o protegim, o perforam. Però el que no faran les balenes i els dofins és dur un radar al llom per evitar els sondejos sísmics i les perforacions... El govern d’Espanya i C’s, en un exercici de traïció monumental i d’hipocresia infinita, s’han posat del costat de les companyies petrolíferes, i han tirat per terra la il·lusió de molta gent, el clam de tot un poble.

També ho feren, en el seu dia, no fa molt, amb la Llei per establir una tarifa màxima en els vols entre Illes. Ni una ditada de mel, ni un bri de respecte cap a unes Illes que no podem seguir suportant l’espoli de l’Estat i de les oligarquies que ens redueixen a ciutadans de quarta categoria, alhora que es menyspreen iniciatives polítiques necessàries i en positiu que compten amb el suport de tothom. O això ens havíem pensat, a l’espera que Company es pronunciï sobre això que acaba de passar, ell que tanta influència té per Madrid.

A pesar de tot això, la junta de portaveus del Congrés sí que va admetre a tràmit ahir una proposició de Llei plantejada pels companys valencians de Compromís, i que subscric al 100%: la modificació del Codi Penal per dissoldre els partits finançats il·legalment, per tal d’acabar amb el buit legal que permet la continuïtat de les organitzacions polítiques beneficiades d’estructures mafioses destinades al finançament per vies il·legals. Una de calç i una d’arena, però potser l’únic camí per arribar a separar qualque dia la política de l’interès particular i privatiu. N’hi ha que ja tremolen, i no és per les perforacions.

De traïcions i prospeccions