jueves. 28.03.2024

Podem permetre’ns no ser sediciosos?

Després de les càrregues policials injustificables, les declaracions incendiàries del portaveu del PP Pablo Casado desitjant per als qui pensen diferent el mateix destí que a Lluís Companys -el president republicà de la Generalitat- o les insinuacions d’il·legalització dels partits polítics que puguin tenir idees i propostes que surtin del marc constitucional, han arribat les primeres detencions polítiques.

Aquest dilluns intentaren empresonar el cap de la policia catalana (en un joc molt perillós on volen que hi hagi policies bons i policies dolents), el major Trapero, a qui s’ha retingut el passaport mentre Bàrcenas pot anar tranquil·lament a esquiar als Alps suïssos. I han empresonat els dos principals líders de les entitats socials lligades al procés sobiranista, el president d’Òmnium i el de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, respectivament.

Són els primers presos polítics d’una deriva autoritària que transcendeix les fronteres de Catalunya i que afecta a la democràcia, la separació de poders i l’Estat de dret en el conjunt de l’Estat, i que hauria d’interpel·lar a cada un de tots nosaltres si ens consideram persones demòcrates. Si permetem que s’empresoni gent per les seves idees polítiques, obrim una capsa de pandora que sabem com comença però no sabem com pot acabar. Qui seran els següents? El president de Catalunya? Els qui es manifestin en un sentit que no agradi al poder establert? Els polítics que pensem diferent al que pensen i volen preservar els partits del sistema?

La «sedició», l’acusació que fan servir per justificar aquestes detencions, és segons el diccionari l’alçament contra l’autoritat establerta. I quan l’autoritat establerta a Espanya la comanda el partit més corrupte d’Europa, el que ha desmantellat l’estat del benestar amb les seves retallades, el que maneja tot l’aparell de l’Estat a conveniència carregant-se la separació de poders, etc., etc., potser la sedició més que un delicte sigui un sa exercici que s’hauria de fer extensiu a la resta de l’Estat. Per salut democràtica.

Europa ja té un estat amb presos polítics, i avui gràcies al PP i C’s, Catalunya és cada vegada més enfora d’Espanya i Espanya més aprop de Turquia. La sedició no és el problema, és la solució.

Podem permetre’ns no ser sediciosos?