jueves. 28.03.2024

Debat de política general i autonomia

Dimarts i dimecres d’aquesta setmana hem celebrat el debat de política general al Parlament de les Illes Balears. Un debat que potser en temps de televisió, necessiti d’una revisió en el seu format per tal d’acostar-lo a la ciutadania, sense caure en el parany de l’espectacle. Els Parlaments han perdut molt d’ençà que hi ha tertúlies i pseudo-debats televisius, però segueixen essent la seu de la sobirania popular, i al menys qui els escriu mira de què les intervencions, especialment en moments importants com aquests, siguin el més pertinents possibles.

En representació del meu grup, he pogut compatir el diagnòstic sobre la situació social i política, que parteix del reconeixement de tres emergències: la social, l’econòmica/ecològica i la de país, a la qual hi caldria afegir una quarta, la democràtica, perquè es fa estrany parlar de la pròpia autonomia quan estan a punt de suspendre la de la comunitat veïna, amb l’aplicació del 155.

Els Acords pel Canvi són l’eina que ha servit i serveix per fer front a aquestes emergències, amb el desplegament d’unes polítiques valentes que han permès generar i reforçar drets: el dret a la renda social -que ha permès cobrir les necessitats bàsiques d’un important nombre de població- , el dret a la dependència que s’ha reforçat -amb recursos propis i a pesar dels incompliments de l’Estat pel que fa a les seves obligacions, el dret a la igualtat, a la memòria i la reparació -amb l’inici d’apertura de les fosses-, a fer front a les discriminacions. La sanitat i l’educació, dos dels pilars bàsics de l’estat del benestar, han estat reforçades amb pressuposts però sobretot amb personal, acomiadat a milers per part del govern de la dreta.

Polítiques valentes generadores de drets però també amb mesures que, una rere l’altra, són fites en la transició econòmica i ecològica cap a unes Illes millors: des de l’Impost de Turisme Sostenible, a la regulació del lloguer turístic, la protecció dels espais naturals, tant terrestres com marins, el suport a la innovació i la diversificació econòmica o la persecució de l’explotació laboral. Fita a fita, caminam cap a unes Illes que en uns anys puguin ser un referent de turisme sostenible i d’altres coses, i no de turisme de gatera i altres excessos.

Gairebé s’han fet miracles, en aquests dos anys, si tenim en compte d’on venim però sobretot qui tenim davant, posant pals a les rodes. Perquè la setmana en què es compliran 40 anys de la gran manifestació a Palma per l’autonomia, i tot recordant el memorable discurs de Josep Maria Llompart, sembla que som allà mateix. Mirant d’exigir el compliment d’un Estatut revisat fa una dècada, en temps de Jaume Matas, davant la més absoluta manca de respecte per part del govern d’Espanya cap als ciutadans i ciutadanes d’aquesta terra.

«Les illes necessiten una solució a l’estat de dependència i de crisi en què es troben, i aquesta solucó ha de passar per l’autonomia, concretada en l’estatut. Un estatut que reconegui el dret del poble de les Illes a disposar de la hisenda pròpia, a regular l’ordenació del territori, tot mirant per l’ecologia i per tots els fets que toquen la nostra existència», deia Llompart en un discurs en representació de totes les forces polítiques (llevat dels hereus del franquisme) el 29 d’octubre de 1977 a la Plaça Major .

El moment històric en què vivim, amb un fort procés de recentralització i la ruptura del marc constitucional per part dels mateixos que diuen defensar-lo, ens fan constatar que l’autonomia mai assolida del tot haurà de ser superada per la defensa d’una sobirania que ha de ser sinònim de dignitat. De moment, resistim, i ho fem amb orgull.

Debat de política general i autonomia