jueves. 28.03.2024

Els 67 milions

El Govern Balear i una part de la nostra societat s'han mostrat indignats, amb més raó que un sant, davant l'anunci del sinistre Ministre Montoro de retallar 67 milions de la previsió de finançament per a les Balears l'any 2018. L'excussa d'aquesta pentinada és la no aprovació dels pressuposts generals de l'estat. El tema dona per diversos comentaris.

En primer lloc. Resulta sorprenent que el Govern de l'estat, que dia si i dia també, exigeix el compliment de la legalitat incompleixi una llei com la Constitució (art. 134.3) que estableix l'obligació del Govern de presentar davant el congrés dels diputats els pressuposts amb tres mesos d'antelació a la finalització de l'any. El PP diu que altres governs d'altres colors polítics també han incomplit l'obligació legal-constitucional. Més enllà que això sigui vera, també ho és que cap altre govern ho ha fet en unes circumstàncies on el compliment de la llei és el discurs dominant i el gran argument polític davant un conflicte territorial de primera magnitud. El PP s'estima més incomplir la llei per no patir una derrota parlamentària que donar exemple i mostrar coherència.

En segon lloc. Resulta aberrant i inacceptable que el sistema de finançament de serveis bàsics per a les persones que són prestats per les autonomies estiguin condicionats sobre la conjuntura aritmètica i l'habilitat que tengui l'inquilí de la Moncloa per aprovar uns pressuposts. Si l'arribada o no dels recursos suficients depèn del que diuen que depèn, aleshores, es demostra que això d'autonomia en té ben poc. I que el sistema de finançament no funciona amb objectivitat i transparència per damunt d'interessos partidistes. El problema no és si s'aproven o no els pressuposts, el problema és que les autonomies competents en salut, educació i serveis socials no tenguin garantits els recursos que corresponen més enllà dels avatars dels pressuposts generals.

En tercer lloc. Resulta patètic que la posició dels populars balears davant aquesta injustícia majúscula sigui convidar al PSOE a aprovar els pressuposts estatals. Què ens estan dient? Que el sistema pervers els sembla bé i que allò important no són els interessos de les Illes Balears sinó els dels seus caps madrilenys.

En quart lloc. Resulta fascinant el silenci al voltant del fracàs evident d'en Rajoy en l'aprovació dels pressuposts. El manual de la política diu que un Executiu incapaç d'aprovar els comptes ha de convocar eleccions. Ben poca cosa al respecte se sent. Si en Rajoy és l'estabilitat, el sentit comú i la serietat: on són tots aquests atributs davant un govern absolutament impedit per aprovar la llei més important de l'any.

En cinquè lloc. Resulta ingenu pensar que existeix una llei de règim jurídic de les administracions que estableix que les administracions s'hauran de regir de conformitat amb el principi de lleialtat institucional, és a dir, que els interessos partidistes no poden condicionar el compliment dels compromisos i el respecte a les competències de cadascú. Es comporta Montoro d'acord amb el principi de lleialtat institucional? La resposta és evident. Un Montoro que si acabam l'any amb dèficit encara ens renyarà i ens amenaçarà encara que aquest dèficit provengui de la seva retallada.

Els 67 milions són un nou exemple de com entén el Govern central això de l'estat autonòmic. Són una nova injustícia per a les Illes Balears. Almanco que se sàpiga.

Josep Melià Ques

Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Els 67 milions