jueves. 28.03.2024

Ampliar habitatges legals, prohibit!

La majoria parlamentària d'esquerres ha decidit prohibir que els habitatges legals existents en sòl rústic que, ara mateix, es troben en parcel·les inferiors a la mínima exigible (en general 14.000 metres quadrats) es puguin ampliar. Això, segons alguna informació periodística, afectaria uns 6.000 habitatges. És a dir, que si una família fa 20 anys va fer, amb llicència, un habitatge de 80 m2 a una parcel·la de 10.000 m2 ara no el podrà ampliar.

Amb la Llei de Sòl Rústic de l'any 1997 es va acordar que els habitatges legals existents es podien ampliar d'acord amb els paràmetres del moment de concessió de la llicència (amb un màxim de 450 m2) i no d'acord amb els paràmetres d'aquesta llei que, per exemple, estableix un màxim d'edificabilitat del 3% de la superfície de la parcel·la. Així, a una parcel·la de 10.000 m2, amb la regla general (3%), es podrien fer 300 m2. Ara bé, si quan es va atorgar llicència el paràmetre era el 5%, resulta que l'habitatge de l'exemple inicial podia passar de 80 a 500 m2.

Tot i considerar que la regulació de 1997 era millorable, des d'El Pi ens vàrem oposar, i ens oposam, radicalment a la prohibició total. En mallorquí deim que entre poc i massa, la mesura passa. I la mesura ha passat.

Em sembla raonable que el límit d'ampliació no sigui més gran pels habitatges existents en parcel·les inferiors a la mínima que pels nous habitatges en parcel·les superiors. Per això, proposàrem que el paràmetre fos el vigent del moment en què es vol fer l'ampliació (3%) i no el del moment de la concessió de la llicència (5%).

En segon lloc, podria ser raonable intentar modular l'ampliació en funció d'allò existent i, per exemple, establir un màxim d'ampliació del 50% d'allò realitzat. Per tant, en el nostre exemple es podria passar de 80 a 120 m2. Ara bé, prohibir qualsevol ampliació ens sembla una injustícia que no té cap justificació.

L'impacte territorial de petites ampliacions, com les que plantejaven les esmenes d'El Pi, és molt baix i dóna peu a una ordenació raonablement harmoniosa. En termes econòmics i socials hem d'entendre que no tothom és un alemany ric que, de bon començament, es pot fer un habitatge de les dimensions desitjades. Al final, l'esquerra fa una mesura que perjudica la classe mitjana mallorquina.

De fet, les explicacions dels portaveus d'esquerres demostren que la mesura només respon a les seves cabòries. No volen més piscines perquè nedar a piscines és de rics. Per tant, prohibit! Ara bé, si ets prou ric per tenir més que la parcel·la mínima, aleshores, neda tranquil. Diuen també que volen evitar el lloguer turístic,... I jo que em pensava que amb la llei corresponent i la famosa zonificació ja havien arreglat el tema!

En el fons, l'esquerra es debat entre el desig de prohibir els habitatges a rústic i la realitat d'una mesura amb un cost social i electoral que no es poden permetre. És ben legítim un debat seriós sobre si en rústic s'han de poder fer habitatges. És un debat complex i on les diverses posicions tenen bons arguments. En tot cas, des d'un punt de vista territorial i ambiental és molt més lògic frenar nous habitatges en sòl rústic que prohibir ampliacions limitades.

S'ha tornat a desaprofitar l'ocasió per fer un exercici de sensatesa, de flexibilitat i de ponderació dels interessos en joc. I més quan aquesta prohibició s'ha fet sense un règim transitori que hagués pogut evitar l'afectació a les sol·licituds d'ampliació ja presentades davant l'administració.

Des d'El Pi pensam que ha d'existir una regulació jurídica que permeti l'ampliació dels habitatges existents però d'una forma molt més assenyada com la que, breument, he apuntat. Si la normativa anterior era desproporcionada, anar a l'altre extrem ens sembla un error i una altra desproporció. Que ningú dubti que el nostre programa electoral recollirà aquesta opció amb totes les conseqüències.

Josep Melià Ques

Ampliar habitatges legals, prohibit!