viernes. 29.03.2024

Sanitat bilingüe sense obligació

Es pont m'ha passat per damunt en lloc de passar jo per davall, metafòricament xerrant. Lo mateix pot succeir a sa sanitat balear, basca, gallega, valenciana o catalana, és com si un arbre no deixàs veure es bosc. Moltes de persones injuriaran, sense cap dubte, aquesta opinió, en uns altres possiblement els agradarà. Però segur que molt pocs se quedaran indiferents, no pretenc polèmica ni discussió, simplement sense hipocresies i fariseismes donar sa meva opinió, per ventura políticament incorrecta però de bon de veres independent.

Sa nostra Carta Magna i es nostro Estatut, deixen molt clar es tema, molts pics mal de fer, de sa nostra llengua, fixant clarament en un, sa seva cooficialitat i en un altre es deures i obligacions que tenim amb aquest ben cultural tan preuat i tants de pics també descuidat.

A es nostro Estatut s'ha d'interpretar-ho, però aquesta interpretació és tan variada com a persones ho fan, sobretot en es tema des seu ús i obligatorietat, qüestió polèmica on l'hi hagi, amb molta dificultat de comprensió afegida.

Evidentment es Govern Balear ha de fer lo possible perquè aquesta cooficialitat de sa Carta Magna, sigui revertida amb sa lectura correcta i perfilada de s'Estatut, es qual en es seu article 4º i a dos punts des mateix diu textualment:

2. Tots tenen es dret de conèixer-la i utilisar-la, i ningú podrà esser discriminat per raó de s'idioma.

3. Ses institucions de ses Illes Balears garantisaran s'ús normal i oficial des dos idiomes, prendran ses mesures necessàries per assegurar es seu coneixement i crearan ses condicions que permetin arribar a s'igualtat plena de les dues llengües en quant an es drets des ciutadans de ses Illes Balears.

Tot això està molt clar, però sa labor des Govern Balear, falla estrepitosament amb sa seva política lingüística, i quan dic es Govern Balear no me referesc a s'actual si no a tots quants han estat durant s'existència de s'Estatut. No analisaré aquest error, no me cabria es raonament, però opin i aquesta és sa meva opinió de sa setmana, que ara com ara, encara estant legitimat per això, no està en consciència, per obligar a qualcú no bilingüe a tenir s'obligació de conèixer sa nostra llengua per optar en un lloc de feina públic com a requisit, com a mèrit ara com ara, és acceptable, però discriminar a ses persones a sa sanitat pública per exercir sa seva professió mèdica pot deixar i de fet ja ha estat, sense personal més qualificat en unes quantes especialitats. Tots ets altres arguments per jo són absolutament polítics i interessats.

Sanitat bilingüe sense obligació