Canvis de tendències?

Com tantes altres activitats humanes la política té components d’incertesa, és volàtil, en poc temps les coses poden canviar. En la política espanyola es constataven tres tendències dominants fins fa poques setmanes:  un desgast dels partits tradicionals (PP i PSOE) i pujada dels nous, en un primer moment molt més Podem que Ciutadans, en els darrers temps molt més els de Rivera que els d’Iglesias. Després la recuperació i pujada de la dreta (PP-C’S) i la davallada de l’esquerra (PSOE-PODEMOS) i finalment l’arraconament dels partits nacionalistes/regionalistes, molt especialment els catalans, però amb un discurs predominant en contra del conjunt encara que el Partit Nacionalista Basc tengués un paper decisiu.

La moció de censura de Sánchez ha trastocat aquestes tendències? En aquest moment, tot i la manca de perspectiva, sembla que la resposta ha de ser afirmativa. El PSOE sembla que es recupera gràcies a l’assoliment del poder, el PP pot tenir una oportunitat de renovació i, per tant, de frenar l’hemorràgia dels taronja. I els partits nacionalistes recobren joc i minva la criminalització en què vivien i es recupera una mica la idea que més enllà de blaus i vermells hi ha uns altres que representen una diversitat de pobles i llengües, els de la diversitat i la pluralitat.

Lògicament això són tendències generals que tenen mil i un matisos i puntualitzacions. Les coses mai són planes o d’una coherència absoluta. N’hi ha prou d’analitzar els components del nou govern de l’estat per comprovar-ho. De totes maneres, és possible argumentar que a grans trets, ara per ara, les coses sembla que van per aquí.

Vivim a una societat on la caducitat de les coses cada pic és més ràpida. Els mitjans de comunicació necessiten acció, agilitat, acceleració… I això també passa amb les tendències polítiques, duren manco i baraten més aviat. Per tant, seria absurd pensar que la nova dinàmica es mantindrà molt de temps. La pregunta és: durarà almanco fins a les eleccions autonòmiques i municipals de 2019? Si és així, pot marcar significativament els resultats.

Lògicament és difícil pronosticar-ho. I més ho és quan els factors externs, sobretot, les resolucions judicials tenen un pes cada pic més gran i són factor de difícil previsió en el seu sentit i en el temps. Rajoy ha caigut molt més per aquest factor que pels moviments partidistes clàssics. Quin serà el sentit i quan es produiran noves sentències que puguin afectar el PP i el PSOE? El cas ERE d’Andalusia pot ser pel PSOE com el Gurtel pel PP?

Com sempre i és obvi, el futur no està escrit però tots interactuam i condicionam la seva construcció. Alguns encertaran més que d’altres, o s’equivocaran manco i això també tendrà la seva influència. La cosa està interessant: què més es pot demanar? Modestament només voldria que els ciutadans de les Balears pensassin més en aquestes illes enmig de la mar.

Josep Melià Ques

Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.