Model d’Estat

 

Fa molts d’anys, segles, que Espanya s’enfronta al debat sobre com es concreta la distribució territorial del poder, com s’articula la seva diversitat, sobre el centralisme o la pluralitat nacionalitat. La Constitució de 1978 va apostar pel model autonòmic, un model obert, un model molt poc definit en l’anomenada carta magna. Alguns consideren que s’ha anat massa enfora en aquest model, són els que s’atreveixen a dir falsedats com que Espanya és l’estat més descentralitzat del món. Alguns consideren que s’ha fet curt, que no s’ha anat a fons, que ens hem quedat a mitges. I uns altres no se sap exactament que consideren però fan servir consignes com el federalisme que no se sap que signifiquen, ja que hi ha tants models federals com estats federals existeixen al món.

En realitat, el problema, en essència, no és la Constitució sinó la manca de consens sobre on es vol anar. Si uns volen restringir i aprimar les capacitats d’autogovern de nacionalitats i regions i els altres les volen ampliar i potenciar ja es veu que es va per camins contraris. I això més enllà de si això s’articula amb autonomies, amb estats federals o confederals o a través de qualsevol altre via. Està bé fer feina per intentar que els camins no siguin tan antagònics i per intentar que la via de l’ampliació i la potenciació guanyi adaptes. Aquesta ha estat una pràctica constant del nacionalisme basc i català i sembla que amb la nova etapa de l’independentisme es torna a incidir en aquest àmbit. Perquè no és incompatible ser un defensor de la secessió i al mateix temps voler augmentar les quotes d’autogovern.

Alguns diuen que el model autonòmic és una pantalla superada. Que ha quedat desfasat. Alguns l’han enterrat. Diuen que no permet avançar i donar resposta als anhels de poder de decisió que reclamen determinats pobles de l’estat. No ho tinc tant clar. Una cosa és que sigui insatisfactori i que es vulgui anar més enllà i una altra és que no sigui una eina que dona fruits i que té potencialitats. En això, el nacionalisme basc crec que té un enfocament interessant, segurament també és cert que és un enfocament que és més bo de fer quan tens el concert econòmic.

Les Balears vàrem accedir a l’autonomia gràcies al cafè per a tothom. L’any 2007 s’aprovava un nou Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. En aquest Estatut es preveien objectius estratègics com el règim especial. Es preveien noves competències com justícia, costes i litorals, cogestió aeroportuària.

Al llarg d’aquesta legislatura el Pi no ha oblidat aquesta lluita. Hem col·laborat amb el Govern en la proposta de règim especial. Hem instat al Govern a plantejar a l’estat el traspàs de les competències pendents, hem impulsat que el Parlament reclami per a les nostres institucions els ports de Maó, Alcúdia, Eivissa i Sa Savina. Hem aconseguit aprovar que el Govern elabori un informe en que es concreti tots els traspassos pendents als que tenim dret Estatut en mà. Encara que és cert que el Govern Rajoy no era precisament procliu a avançar en aquests temes, també tenim la sensació que el nostre Govern s’ha conformat i únicament ha donat la batalla amb el règim especial.

El debat sobre el model d’estat torna a ser ben present. És un debat important. Des del Pi pensem que s’ha de partir del reconeixement de la diversitat i entendre que una bona estructuració és fonamental perquè el sistema tingui viabilitat. Si en Sánchez i companyia es creuen el seu federalisme, es creuen la Constitució i els Estatuts, haurien de començar a fer els traspassos corresponents. Per ventura això seria un signe que més enllà de les bones paraules s’ha entès que la recentralització és una de les grans culpables de les tensions territorials.

Josep Melià Ques

Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.