Un percentatge anecdòdic

Ja fa anys que a les Illes Balears el lloguer turístic d’habitatges genera rius de tinta i debats encesos. Un debat que no només es produeix en aquestes contrades. Es tracta d’un fenomen mundial i d’una pràctica que sempre ha existit si bé les noves tecnologies l’han multiplicat exponencialment.

Durant la legislatura passada, els partits d’esquerres a l’oposició criticaven al PP la seva prohibició del lloguer vacacional en pisos. Deien que era una realitat que s’havia de regular i no prohibir. Per tant, arribats al govern, els autodenominats progressistes, els hi tocava fer aquesta regulació.

Després de dos anys llargs de legislatura varen aprovar una llei. Des del Pi varem advertir que aquesta regulació era una prohibició implícita, que els partits d’esquerres s’apuntaven, de fet, a la prohibició de Bauza. Els partits  d’esquerres quan estaven a l’oposició veien amb una certa simpatia el lloguer turístic, arribats al govern es varen instal·lar en l’animadversió i en la culpabilització a aquesta activitat de l’increment bestial dels preus dels arrendaments per residents. Des del Pi vàrem advertir que aquesta llei no servia perquè faria gairebé impossible que cap habitatge es pogués donar d’alta. Massa requisits i massa complexitat.

La llei no va ser realment operativa fins agost 2018,  ja que va establir un any de moratòria perquè es fes la zonificació. Semblava que a partir d’aquest moment  serien multitud les persones que farien el tràmit per poder fer lloguer turístic. El Consell de Mallorca va elaborar informes en què s’establia que hi havia 10.746 habitatges realitzant lloguer turístic sense estar d’alta a Turisme, 67.095 places. Altres fonts consideren que els habitatges eren més, de fet, recentment la premsa xerrava que hi havia 35.000 pisos a Balears que s’havien deixat de llogar a turistes.

Quina ha estat el resultat a la realitat? El passat 4 d’octubre el Pi va preguntar al Parlament a la Consellera de Turisme com havia anat la cosa. La seva resposta: de l’1 d’agost a 28 de setembre s’han presentat 391 altes, de les que 122 han aportat la documentació com toca i 269 tenen deficiències.

Pel Pi aquestes xifres demostren l’encert de les nostres crítiques i el fracàs de  la regulació. I això per diverses raons ben evidents.

En primer lloc, si fos una regulació fàcil i senzilla com se’ns deia, no resultaria que una immensa majoria de les altes tindrien defectes, gairebé el 70% estan mal presentades. Alguna cosa falla a una norma quan el 70% de les persones no presenta la documentació com toca.

En segon lloc, 122 sobre 10.746 suposa un 1%. I no utilitzo les estimacions més altes. És a dir, de l’oferta existent susceptible d’acollir-se a la nova regulació resulta que només un anecdòtic 1% ha pogut presentar la documentació com toca. I dic presentar la documentació perquè algunes d’aquestes altes s’acabaran denegant quan es faci la corresponent inspecció, ja que incompliran algun requisit. Una regulació que deixa el 99% fora és una prohibició de facto. Tanta història per escassos 122 resulta absurd.

En tercer lloc, el preu del lloguer per residents no ha deixat de créixer. No existeix discussió al respecte. Hi ha consens: el darrer any el preu de l’arrendament per habitatge habitual ha apujat dràsticament encara que hi hagi un règim sancionador més dur contra el lloguer turístic i encara que es digui que hi  ha mils d’habitatges que han sortit del mercat del lloguer turístic.

En quart lloc, aquesta regulació ha acabat afectant molts sectors econòmics que es beneficiaven del lloguer turístic (restauració, comerç…) Perquè encara que alguns només vulguin veure la part negativa, també hi ha una part positiva.

El fracàs pel Pi és clamorós. I amb uns efectes devastadors per molts petits  propietaris i petits empresaris. Ho vàrem dir: aquest no és el camí. El camí era fer aflorar l’oferta existent que complís uns mínims estàndard de qualitat. Però no se’ns va voler  escoltar,  se’ns va atacar com si volguéssim barra lliure, quan mai hem volgut barra lliure sinó fer una regulació realista que realment permetés dins unes proporcions l’existència del lloguer turístic en pisos. Al final el més honest ha estat l’actual Batle de Palma quan va manifestar el que defensava: prohibir-ho arreu de la ciutat. La resta: vuits i nous.

Josep Melià Ques

Diputat  del Pi-Proposta per les Illes Balears

 

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.