Reivindicant el centrisme

Les societats modernes es construeixen i se sostenen damunt acords, confiances, cohesió, convivència, majories, respecte a les minories, interès general…. Quan una societat està dividida en parts irreconciliables, quan una societat no veu discrepància i rivalitat sinó traïció i enemics, quan una societat cau en la dialèctica dels extrems i el radicalisme, estam davant una societat malalta, incapaç d’articular mecanismes per canalitzar els conflictes i trobar vies de resolució.

L’antipolítica fa molts d’anys que s’ha instal·lat a Europa occidental. Els populismes i els extremismes que només ofereixen solucions simples a problemes complexos s’aprofiten del descrèdit polític. La política forma part de la democràcia i no deixa de ser sorprenent la nefasta imatge que té la política i la bona imatge que té la democràcia quan són dues cares de la mateixa moneda. La democràcia no és un sistema perfecte, és el manco dolent dels coneguts. I si no és perfecte és perquè sempre presenta insuficiències, mals funcionaments, desajusts… I quan es detecten les imperfeccions el que s’ha de fer és corregir-les, el que no s’ha de fer és dinamitar el sistema.

La transició espanyola fou possible pel centrisme, per l’esperit de reconciliació, per la generositat i la capacitat de cessió, pel reconeixement i protecció del pluralisme, per entendre que no hi ha una part que tengui la veritat absoluta. Els valors de la transició avui han desaparegut per complet. Avui seria inviable. Els mateixos que la reivindiquen com una gran obra col·lectiva practiquen una política d’exclusió, de tensió, d’enfrontament. Els mateixos que diuen que Espanya ha viscut els 40 anys de més progrés i pau de la seva història contemporània són els que es volen carregar l’estat autonòmic, peça clau d’aquest període. Els que es defineixen constitucionalistes posen tota classe de càrrega de profunditat a l’arquitectura del sistema de 1978.

La moderació i el sentit comú són fonamentals en la vida. També en la política. Com diria el cantant: “ojo por ojo, el mundo se quedará ciego”. Jo no vull una societat cega. La dinàmica acció-reacció i la dinàmica de més benzina al foc no és una bona praxi encara que pugui generar passió i motivar emocions. Quan es deixa d’actuar i votar amb el cap i es passa a actuar i votar amb l’estómac, anam cap el conflicte i no cap a la pau social.

Recuperar el centrisme i acabar amb la demagògia cada dia és més i més imprescindible. La revolució i la contrarevolució ens endinsen en la inestabilitat i la muntanya russa dels il·luminats. Si les eleccions s’han de guanyar en la polarització i no en el centre anam directes al penya-segat. Encara que pugui semblar extemporani, avui més que mai, lluitem per una societat per a tothom i no per uns en detriment d’uns altres

Josep Melià Ques

Diputat del Pi

 

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.