Orgullós de ser docent

Les i els docents balears fem història en crear el primer Col·legi Docents de tot l’estat espanyol. Estem d’enhorabona i molt contents després d’un camí molt llarg per a la creació del Col·legi de Docents de les Illes Balears. Un final desitjat per una gran quantitat de professionals que avui veurem com la tasca docent tindrà un caire més institucional i d’independència.

Farem història en l’àmbit nacional i diria que a nivell mundial en constituir-se el primer col·legi de docents a l’estat espanyol, on tindran cabuda docents de totes les etapes, des d’infantil fins a arribar a la Universitat.

Aquest cap de setmana (26- 27 gener), han sigut notícia i protagonistes centenars de docents de totes les illes que s’han trobat en el I Congrés d’Innovació Educativa de les Illes Balears. La revolució educativa fa temps que es dóna en les aules; fa falta l’ajuda de l’administració i el suport de la societat perquè la professió dels docents tingui el reconeixement i els instruments necessaris perquè la seva veu s’escolti i sigui presa en consideració per a millorar el nostre sistema educatiu.

Fem un salt a un terreny desconegut, un salt qualitatiu, obrim una nova porta per continuar canviant l’educació que volem i que necessitem al S. XXI i on les i els docents són clau en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat i on són els protagonistes i el centre de tot. Elles i ells, petits i grans, són la raó d’aquesta meravellosa i dura feina com és la del docent.

No puc passar per alt com alguns partits continuen tirant pedres, acusant-los d’adoctrinament, menyspreant la seva tasca, sembrat el dubte, generalitzant, etc. El nostre sistema educatiu té molt de problemes i necessitats, tots són responsables del que tenim i del que fem, però avui també miro amb tristor i decepció com aquest Govern deixarà en un calaix morir i agafar pols el document d'”Illes per un Pacte”. Anys de feina per part de la comunitat educativa on es recollien qüestions tan importants com la formació dels docents, l’autonomia de centre per dur a terme el seu projecte educatiu, la necessitat de blindar el pressupost educatiu congelat al 3% del PIB, etc. I un govern que no serà valent i no aprovarà una llei educativa balear com va prometre fa uns mesos el Conseller March.

La creació d’aquest col·legi va rebre la negativa inicial per part del govern autonòmic després de la presentació d’un grup promotor i de centenars de firmes que avalaven aquesta petició. El Govern va resoldre negativament el 29 de setembre de 2017 dient “que atès que les normatives estatal i l’autonòmica no permetien la constitució de més d’un col·legi de la mateixa professió”.

Aquest fet inicial va ajudar a no tirar la tovallola i cercar altres formes per dur a terme aquesta iniciativa i avui és l’última tràmit aconseguir un desig anhelat i de justícia. Per a molts era quasi un somni impossible.

No serà molt complicat fer una mica de memòria per recordar com les i els docents de les nostres illes van ser el gran motor de la mobilització ciutadana a la marea verda. La seva organització mitjançant l’Assemblea de Docents i la Coordinadora de Professorat Preocupat, ha estat i és un referent de com es pot fer front d’unes polítiques que anaven a enfonsar l’educació pública. La seva convicció i lluita va intentar minimitzar les retallades i les imposicions del PP.

I ja per finalitzar, faré unes consideracions sobre la iniciativa que avui s’aprovarà a més de les qüestions plantejades anteriorment.

La primera qüestió que vull destacar és que aquest col·legi serà un element d’empoderament que pot vehicular el treball de milers de docents que durant molt d’anys han estat fent feina independentment de qui governava, patint les retallades, les mancances, els canvis legislatius, sent ignorats, etc.

El segon element que voldria destacar és la utilitat i el sentit de la seva creació. Les i les docents volen:

-un “pacte educatiu polític” que doni estabilitat al sistema educatiu (però ja hem vist que ni a nivell estatal ni autonòmic s’ha aconseguit)

-que s’escolti la seva veu i les seves propostes,

-que puguin decidir com fer la seva feina,

-decidir i posar damunt de la taula les qüestions fonamentals de la seva professió

-marcar i dissenyar una ruta i una planificació sobre les qüestions pedagògiques,

-decidir finalment sobre la formació inicial i contínua del professorat,

-definir els estàndards professionals dels futurs docents i l’accés a la funció docent i carrera professional,

-l’impuls i la dinamització dels processos d’innovació educativa o la millora en el seu treball, com la resta de treballadores i treballadors,

-l’assessorament i la consulta en la generació de normativa que estigui relacionada amb l’exercici de la professió: currículum, organització escolar, planificació educativa.

-que el currículum no sigui una llosa i sigui un instrument que ens guiï

-que els salts actuals que ara com ara tenim en el sistema educatiu no ho sigui i que puguem dissenyar-los perquè siguin superats amb èxit.

La tercera qüestió és el reconeixement professional de la seva tasca.

Dins el context espanyol, la docència no és reconeguda com una professió. Cada “x” temps o per part de certs partits polítics i per la societat, es qüestiona moltes vegades la seva professionalitat com ja he comentat anteriorment. Com a totes bandes, hi ha bons professionals i altres que no ho són. Volen i és de justícia el seu reconeixement així com dignificar la seva tasca. Hem de donar major valor i visibilitat a tot el que es fa a les nostres aules en tots els nivells. Aquest cap de setmana ho hem pogut veure al congrés d’innovació pedagògica.

I la quarta i última qüestió que voldria comentar és qui no vol que aquest col·legi professional sigui una realitat. Hauria de parlar dos grups importants: per una banda, el mateix Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears. I d’altra banda alguns sindicats que fins ara han tingut la potestat de parlar d’educació quan el que haurien d’haver fet és treballar pels drets de les treballadores i treballadors de l’educació.

Espero i desitjo que la creació d’aquest col·legi de docents sigui una realitat en els pròxims mesos. A títol personal estaré allí com a membre d’aquest col·lectiu impulsant la seva constitució i posada en marxa.

Gràcies companyes i companys per tota la vostra feina diària en els nostres centres educatius de tota Balears.

Salvador Aguilera, docent, membre de l’Assemblea de Docents i Coordinadora de Professorat, i diputat en el Parlament de les Illes Balears.

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.