jueves. 28.03.2024

Crítica de la valentia

És una crítica molt habitual afirmar que quan una cosa no funciona prou satisfactòriament és perquè el o els responsables no tenen prou valentia. En època d'extremisme o populisme polític aquesta crítica encara assoleix més pes: si els problemes no s'arreglen és per manca de valentia dels dirigents. Així de simple i directe. Uns líders valents és el que hem de menester i no una colla d'acomplexats i covards incapaços d'agafar el bou per les banyes.

Aquesta línia de pensament cada pic es troba més estesa a l'opinió pública. Posem un exemple d'actualitat. Uns diuen: si Catalunya no assoleix la independència, és per manca de valentia; el que fa falta és gent disposta a arribar al final, peti qui peti. Uns altres diuen: si no s'arregla el problema de Catalunya, és per manca de valentia; el que fa falta és aplicar un 155 indefinit, suspendre l'autonomia, il·legalitzar els independentistes... És a dir, davant un problema d'enorme complexitat, per uns i altres, al final tot és purament una qüestió de collons.

Som de l'opinió que la valentia està sobrevalorada, sobretot, en política. Habitualment és una simplificació. Molt sovint per afrontar els grans reptes l'ingredient principal que manca no és la valentia sinó la intel·ligència. Generar consensos, articular majories, fer preeminent un relat són passes necessàries perquè les coses puguin avançar. I aquesta és la feina complicada. La feina no està en tirar-se a la piscina, la feina està en aconseguir que quan te tires a la piscina estigui plena d'aigua, sigui una aigua neta, estanca i en condicions... Certament hi ha casos en què la piscina reuneix els requisits i el responsable no té coratge en tirar-se de dins, però més sovint existeixen els casos en què la piscina en condicions no hi és.

En la vida i la política les batalles, en general, s'han de lliurar quan s'està en condicions de guanyar. Per tant, si la teva situació és feble, lliurar la batalla normalment no és el més adient. El que has de fer és enfortir la teva posició, gestionar encertadament els temps i deixar per més endavant la batalla. Per molt valent que siguis, si estàs en inferioritat, per ventura és prudent esperar i augmentar les teves opcions sumant forces.

És coneguda la frase: que la prudència no ens faci traïdors. Innegablement existeix el risc. Ara també existeixi el risc: que la valentia no ens faci fracassar.  Per tant, molt alerta a voler córrer més del compte, a no preparar adequadament les coses abans de fer les passes, a confondre els propis desitjos amb la realitat.

La valentia està molt bé en la dosi justa. Però també és imprescindible la solvència, la prudència i la responsabilitat.

Josep Melià Ques

Diputat del Pi

Crítica de la valentia