jueves. 28.03.2024

Canviam o volem continuar els darrers de la coa?

Un escriptor mallorquí ha batejat i anomenat aquesta illa com la terra inexistent. I aquesta qualificació és especialment adient per descriure el que les Illes Balears pintam o hem pintat els darrers 40 anys a la política estatal i al Congrés dels Diputats: res, som inexistents. Això no passa amb altres nacionalitats i regions per dir-ho en termes constitucionals. De Catalunya i el País Basc se n'ha xerrat legislatura darrera legislatura, de fet, molts de governs han estat sustentats pel que un temps se'n deia les minories basca i catalana. València des de les famoses taronges d’en Lizondo fins a l'actual Compromís també ha comparegut. Aragó i Navarra d'una manera una mica diferent també hi han estat. I Canàries no importa dir el que han pogut fer amb un o dos diputats, només recordar que si tenim el descompte de residents al 75% és gràcies a la influència canària.

Les Balears només som els primers en una cosa en l’àmbit estatal: en pagar imposts. I si a un sistema progressiu té lògica que qui més contribueixi sigui qui més té, és a dir, que qui més ha de pagar és el més ric, atès que fa molts d'anys que les Balears ja no som els primers en renda per càpita sinó que som els que fa set de l'estat, no té cap lògica ni una que continuem essent els que més pagam.

Bé, en pressió fiscal som els primers, en la resta de coses, en el repartiment que es fa dels imposts (infraestructures, salut, educació) sempre som els darrers, estam al final de la coa. En inversions dels Pressuposts Generals de l'Estat, hagi governat el PSOE o el PP, hem estat els últims sistemàticament. En sistema de finançament també discriminats i condemnats a la injustícia, ni principi d'ordinalitat, ni actualització per increment de població, ni una punyeta. I de la insularitat que n'hem de dir, promeses i copets a l'esquena. Tenim un cost de la vida molt més elevat i uns poders públics que no  poden fer front com pertoca als reptes de la nostra societat per aquesta situació financera tan precària i inacceptable.

Durant 40 anys Balears ha enviat al Congrés dels Diputats partits estatals que simplement s'han diluït en el seu grup  i no han volgut o no han pogut defensar aquesta terra i la seva gent. No hem pintat una regadora. No hem exercit pes polític. No s'ha sentit la nostra veu ni les nostres justes reivindicacions. I la pregunta que ens hem de fer és si de cara a les eleccions del 28 d'abril volem continuar així o volem canviar. Si volem continuar com fins ara, essent inexistents, ja sabem el que hem de fer votar partits estatals, si volem canviar, si volem existir i tenir vocació d'exercir una influència a favor dels interessos de Balears, ja sabem el que hem de fer, votar partits d'obediència estricta de les Balears. Per jo, d'això van aquestes eleccions.

Tothom sap que els canaris o els bascs miraran d'estirar per a casa seva governi la dreta o l'esquerra. Molts es deixen enlluernar per les bregues i la tensió que imprimeixen els partits estatals, per la seva presència mediàtica descomunal... Siguem freds, siguem pràctics, siguem racionals, pensem en el nostre benestar i en el benestar d'aquestes illes que tant estimam. D'això van les eleccions.

Josep Melià Ques

Diputat d’El Pi

Canviam o volem continuar els darrers de la coa?