Camí a la (in) sostenibilitat

Quan aixequem la vista cap al futur, sigui immediat, a mitjà o llarg termini, acabem reflexionant -supós que per responsabilitat, però també per una gran dosi d’inèrcia- en conceptes com a digitalització, Big Data, indústria 4.0, noves ocupacions, el paper de la innovació, transició ecològica, energètica i una quantitat ingent de reptes i preocupacions ens vénen al capdavant.

Evidentment són qüestions que hem de reflexionar i, fins i tot, la majoria d’elles estan interrelacionades; però no és menys cert que les hem d’ordenar i prioritzar, perquè tots i cadascun d’aquests reptes que tenim per davant puguin avançar, és a dir, com podem progressar en la implementació de renovables, i que aquestes generin ocupació, si no som capaços de formar als nostres joves?, de debò ens creiem que podem aspirar a una economia del coneixement amb les taxes d’abandó escolar prematur com les que tenim?, o que podem pensar en la indústria 4.0 amb els nivells d’inversió o productivitat actuals?

Comença a ser el moment de deixar de fer-nos paranys i posar-nos a treballar en els eixos estratègics del canvi que necessitam, el nostre model de creixement s’està esgotant, està entrant en saturació. M’explic. La nostra economia, basada en un gran percentatge en el turisme de masses, creix sobre la base de que cada vegada vengen més visitants; més visitants igual més mà d’obra –que, a més, és poc qualificada i, per tant, aporta poc valor al producte-; però arriba un moment -i sembla que estam més prop del que sembla- que ha d’augmentar extraordinàriament el volum per a poder tenir alguna rendibilitat, tant en l’ocupació com en els beneficis, per això diem que estem en una economia saturada, perquè per a obtenir un marge petit de benefici necessitem quantitats ingents de matèria primera (turistes).

Aquesta situació provoca efectes nocius en l’economia: amb creixements de PIB per sota del 2%; en l’ocupació, perquè no es crea; en la societat, per la saturació cada vegada major dels pobles i ciutats de les nostres illes; així com les carreteres i en el medi ambient, pel consum de més recursos que alhora generen més contaminació.

En definitiva, anem en la direcció contrària a la desitjada i proclamada per tots i totes: LA SOSTENIBILITAT

José Luis García

Secretari General CCOO Illes Balears

Deja un comentario / Mallorca Confidencial no se hace responsable de los comentarios vertidos en su web.