Dissabte que ve, vespra de sa festivitat de sa Patrona de sa nostra ciutat de Palma, la Verge de sa Salut, tendrà lloc si es temps ho permet i s'autoritat competent ho aprova, sa ja tradicional Ofrena de Flores i Fruits a sa Verge.
És de suposar, que com cada any, bastants de feligresos, devots i creients participaran en sa mateixa i que qualque autoritat se deixarà caure per ella a títol més aviat personal que oficial per allò des que diran, en quant a lo oficial i per devoció en quant a lo personal.
Me deman molts de pics i encara cercant-ho no trob una resposta satisfactòria, si mos estam tornant locos, mos han caigut uns quants perns o simplement hem perdut es més elemental sentit de respecte an es nostros costums, devocions marianas o creences religioses, com si lo cristià no existís tornant-mos tots an es mateix temps agnòstics o ateus practicants.
O es majors no hem sabut mostrar adequadament es valors més importants de sa vida i hem venut sa nostra consciència a lo bona de fer i uns quants pics impropi. Processons laiques i romeries profanes se propaguen pes nostros barris i carrers com si fossin esclata-sangs en es bosc.
Es creients cristians i catòlics no tenim ses nostres pors a mostrar públicament ses nostres creences o som manco cristians i catòlics que lo que mos pensam esser.
Sa veritat és que no ho sé. Hauríem de plantejar-mos aquesta necessitat pública d'expressar ses nostres creences sense por qualcun, pública i #a lloure, amb llum i taquígrafs amb devoció i respecte i amb sa mateixa intensitat que ses processons laiques s'apoderen de sa nostra joventut i des nostros carrers.
Evidentment estam en un país aconfessional però lliure i independent en es qual se respecta tercers i a tots es drets fonamentals de s'homo, però es creients, cristians, devots i practicants o no, no donam es testimoniatge que hauríem de donar.
No cerquem culpes, cadascú en es seu rang se miri a si mateix i conseqüentment actuï, d'aquesta reflexió segur que qualque cosa, cadascun, aprendrà.
Des des més humil escolanet an es més important prevere, des des darrer pecador an es més pius des mortals, des pobre an es ric, de s'analfabet an es més savi, de sa primera dona an es darrer homo hauríem d'esser capaços tots es que mos nomem catòlics i cristians tots i en un dia com es dissabte, que no és Sant Canut ni Sant Rescat , participar en aquesta Ofrena de Flores i Fruits nascuda d'una entitat civil que no mira ni raça, ni procedència, ni creences ni política i que ha tots respecta.
No sé quants aniran aquest dissabte, jo si Dios ho vol, estaré amb devoció i respecte a s'ofrena. I vostè benvolgut lector?