jueves. 28.03.2024

Els 177 milions

Fa un parell mallorquí de setmanes que a les Balears xerram dels 177 milions que  el Govern de l'Estat deu al Govern Balear en concepte d'entregues a compte i de l'IVA com a conseqüència del sistema de finançament autonòmic. Aquests 177 milions i tot el que ha passat al seu voltant exemplifiquen perfectament un dels mals que existeix en el repartiment territorial del poder a Espanya.

De tots és sabut que les autonomies fan front al voltant del 35% de la despesa pública i que les autonomies són les que paguen coses tan capitals per una societat del benestar com la sanitat, l'educació o els afers socials... El sistema es fonamenta en que la immensa majoria dels imposts els cobra l'estat i que d'aquests doblers en transfareix una part a les comunitats. Es diu que al voltant del 70% dels recursos econòmics del Govern Balear provenen d'aquesta font de finançament, és a dir, la majoria dels doblers del nostre Govern provenen de les transfarències que fa l'estat d'acord amb el sistema de finançament.

El problema és que el sistema no és prou transparent, ni té prou equitat ni és prou automàtic perquè les autonomies rebin el que els hi pertoca quan els hi  pertoca d'acord amb criteris objectius. El Govern central manetja la informació i els doblers al seu gust. Fins i tot s'atreveix a negar el pagament de les quantitats que deu per raons absolutament conjunturals per pocs mesos després abonar-les. És l'arbitrarietat pública i sense matisos.

Que l'estat faci aquest ús dels doblers i del sistema demostra que el centralisme no  s'ha superat. Perquè en el fons el que se'ns està dient és que l'estat decideix, té el poder, està per damunt... En dret constitucional es diu que la relació entre estat i autonomies no es regeix pel principi de jerarquia sinó pel principi de competència. Un poder no és superior a un altre sinó que cadascú té unes funcions. Probablement això és esperit federal, ara, en tot cas és allò coherent amb un estat compost i vertaderament descentralitzat.

El Govern de l'estat intenta evitar la publicació de les balances fiscals pels dos mètodes de càlcul científicament existents perquè no li interessa que hi hagi claretat i dades públiques. L'estat no reparteix el dèficit públic que permet Europa amb criteris clars com el percentatge de despesa pública que correspon a cada administració. I així podríem continuar...

El més cridaner és que això no sempre és així. Navarra i Euskadi funcionen d'una altra manera. I els resultats, en gairebé tot, avalen que el sistema d'aquests dos territoris dona uns nivells més que notables. Molt més notables que el model ordinari...

Els 177 milions són un símptoma evident i llampant que el model necessita millorar. Un sistema de finançament de coses vitals per a una societat no pot dependre de voluntats partidistes i arbitrarietats d'una part. L'estat incompleix el mandat legal que estableix que el sistema s'havia de reformular fa anys i no passa res.

Els 177 milions